8 d’abril de 2012

La tolerància social no empara la violència


La que volia ser una vaga general el passat 29 de març passarà a la història com el dia que grups organitzats de violents varen cremar el centre de la ciutat de Barcelona i ocasionaren que la policia hagués de fer un ús legítim de la força que les institucions democràtiques posen a les seves mans en determinats moments i sota unes condicions específiques. Som molts a qui l’espectacularitat dels aldarulls no ens ha deixat indiferents i ja comencem a inquietar-nos per la propera convocatòria de l’1 de maig.

El problema no deu ser fàcil de resoldre perquè la capital de Catalunya porta anys sent una ciutat encobridora dels anomenats antisistema sota la mirada complaent de dirigents d’Iniciativa amb responsabilitats al govern de la ciutat o de la conselleria d’interior durant uns quants anys. És massa infantil criminalitzar els Mossos i exigir diàleg als dirigents democràtics quan l’argument és la violència i es va calant foc a tot el que és susceptible de cremar. Som davant d’un cas greu d’intolerància social al capdavant de la qual hi ha persones incíviques que ni saben escoltar ni són capaces d’acceptar les regles del joc democràtic.

No solament em preocupa aquesta predisposició creixent a actuar amagats sota una caputxa o amb la cara tapada tot aprofitant qualsevol manifestació legítima, o que cada cop ens resulti més complicat fer front a aquests actes de violència urbana. El que em preocupa més és l’empara que els proporcionen alguns intel·lectuals i alguns partits polítics, més preocupats per fer quedar malament el conseller Puig que no pas per trobar solucions al rerefons dels problemes amb què s’enfronta una societat que pateix una crisi profunda. Coneixeu alguna proposta de l’entorn postcomunista que hagi reeixit en algun lloc com a solució?

Per acabar, com que ara som molt sensibles als temes econòmics, em pregunto si aquests antisistema es faran càrrec dels costos de la batalla campal que l'alcalde Trias xifra en mig milió d'euros o, per contra, seran un cop més els barcelonins que paguen els seus impostos a la ciutat els qui hauran de carregar amb la factura. No cal dir que la pregunta és retòrica. Acostumats com estan alguns a tenir-ho tot subvencionat, potser creuen que tornar a fer transitables els carrers i tornar a obrir els negocis de desenes d’autònoms i comerciants que han vist malmeses les seves propietats és gratis. 

Avaluar i aprendre: un únic procés | Neus Sanmartí Puig

Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ Per Jordi Viladrosa i Clua | 1 oc...