L’ús d’un llibre de text és o no una bona opció en funció dels criteris pedagògics de cada centre educatiu.
per Andreu Arbó i Jordi Viladrosa
En el panorama
educatiu actual, la qüestió de l'ús dels llibres de text a l'aula es presenta
com un debat complex i controvertit. Ens trobem des dels defensors de la seva
estructuració curricular i la seva funció com a font d'informació fiable, fins
als detractors que critiquen la seva rigidesa i la limitació de la creativitat
docent. Trobar l’equilibri entre tradició i innovació es converteix en tot un
repte.
Els llibres de
text, sens dubte, han estat un pilar fonamental en l'ensenyament durant
dècades. La seva estructura curricular clara i seqüencial facilita la
planificació docent i garanteix un progrés uniforme en l'adquisició de
coneixements. A més, ofereixen una font d'informació fiable i prou
actualitzada, revisada per experts en la matèria, la qual cosa fa que
s’asseguri la qualitat dels continguts a què accedeixen els alumnes. Això és especialment important en matèries on els coneixements són tècnics o
complexos.
Aquesta
revisió, per part d’especialistes d’una editorial, elimina el possible biaix
dels materials creats per docents aïllats, que tot i produir contingut més
contextualitzat i proper a l’alumnat, són una creació que no incorpora
necessàriament un punt de vista heterogeni del currículum. Aquest fet podria comportar un biaix de confirmació:
el docent crea material amb la realitat propera que ell viu, però té el perill
de fer una interpretació del currículum que beu d’unes fonts determinades que
en condicionen, d’alguna manera, l’objectivitat i l’equilibri necessaris.
No obstant
això, el context educatiu actual ha evolucionat considerablement. L'auge de les
tecnologies digitals per a l'accés a una gran varietat de fonts d'informació en
línia i la implementació de la
intel·ligència artificial com a eina didàctica han obert noves possibilitats
per a l'aprenentatge, faciliten que se’n qüestioni la seva rellevància
i ha fet sorgir crítiques legítimes de
l’ús dels llibres de text.
Segurament, la
major part dels docents estaran d’acord que el llibre de text no pot ser “l”’eina didàctica d’una matèria o
saber. L’article, pensem, ha de ser l’indefinit, és a dir, ha de ser “una” de les múltiples eines didàctiques que un docent fa ús
per a ajudar a assolir els objectius d’aprenentatge al seu alumnat. De fet,
compartim l’afirmació de Jaume Sarramona: “Com gairebé en totes les qüestions
pedagògiques, cal cercar allò que convé més als educands”.
Veus discrepants
Un dels
arguments més rellevants en contra de l’ús dels llibres de text és la seva
potencial limitació de la creativitat i la flexibilitat docent. La dependència
del llibre, que pot arribar a l’extrem de ser un recurs didàctic exclusiu, pot
cohibir la capacitat dels professors per adaptar les seves unitats didàctiques
o situacions d’aprenentatge a les necessitats i interessos específics dels seus
alumnes, tot frenant la implementació de metodologies més innovadores i
personalitzades.
D’acord amb
Jean-Jacques Rousseau, que desestimava els llibres, ja que, segons ell, eren
instruments d'opressió per als nens, els privava de la seva creativitat i els
inculcava la realitat subjectiva de l’autor dels textos, “la lectura, que
aclapara la memòria en lloc d’il·lustrar la comprensió, no és una altra cosa
que un exercici de vanitat i orgull.” [Jean-Jacques Rousseau - "Emilio, o
De la educación" (1762)].
Els detractors
dels llibres de text també afirmen que la rigidesa que els és inherent pot
dificultar la constant actualització dels continguts (la impressió i
distribució dels llibres pot ser un procés lent i car), especialment en àrees
de coneixement en constant evolució. Això pot suposar un desfasament entre els
aprenentatges dels alumnes i els últims avenços en el seu camp d'estudi, el nou
currículum o altres eines més eficients.
En aquest context, la integració de recursos digitals, plataformes d'aprenentatge en línia o la nova intel·ligència artificial emergeixen com a unes eines complementàries prometedores. La flexibilitat d'aquestes eines permet actualitzar els continguts de manera constant, adaptar-los a les necessitats individuals de cada alumne i fomentar un aprenentatge més actiu i participatiu.
Opcions
El debat sobre
els llibres de text a l'aula no té una resposta única i definitiva. La clau
resideix a trobar un equilibri entre la tradició i la innovació, aprofitant
els punts forts dels llibres de text com a estructura curricular i font
d'informació fiable. També caldrà explorar les possibilitats que ofereixen les
tecnologies digitals, el material manipulable, l'aprenentatge basat en problemes (ABP) o el basat en
recerca (ABR), la gamificació o ludificació, la classe inversa (Flipped
Learning), etc., per a un aprenentatge més personalitzat, dinàmic i crític.
En definitiva,
la decisió d'utilitzar llibres de text ha de dependre de les característiques
específiques de cada context educatiu, tenint en compte les necessitats dels
alumnes, la preparació dels docents i els objectius d'aprenentatge que es
persegueixen. La clau no es troba en una eliminació radical dels llibres de
text, sinó en una redefinició del seu ús dins del procés
d'ensenyament-aprenentatge. La integració intel·ligent de diverses eines
didàctiques, tant tradicionals com digitals, pot ser la resposta per a una
educació de qualitat en l'era digital. No es tracta, doncs, d'una dicotomia
entre tradició i innovació, sinó d'una annexió hàbil d'ambdues, on els llibres
de text i els recursos digitals convisquin en harmonia per a enriquir
l'experiència d'aprenentatge dels alumnes i preparar-los per a un futur incert
i en constant canvi.
________________________
Andreu Arbó és llicenciat en matemàtiques i Jordi
Viladrosa és pedagog. Tots dos són professors a l’ESO i al batxillerat.
Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/llibres-de-text-a-laula-entre-la-tradicio-i-la-innovacio-en-lera-digital/
Comentaris