Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

2008: l'any de les crisis

L’any 2008 que ara enterrem, l’any de les crisis, no podrà deixar enrere lamentablement multitud de desencisos, turbulències, mentides, fracassos, notícies elevades a categoria, declaracions buides d’alguns polítics que parlen per parlar, taxes d’atur que no paren de créixer, iniciatives legislatives que posen més llenya al foc com la de l’avortament o la de la Llibertat Religiosa, l’escalf creixent dels jutges, els fronts estudiantils contra el pla de Bolonya, les conseqüències de l’incompliment de l’Estatut de Catalunya per part del govern de l’Estat i un llarg etcètera.

Malgrat tot, i sense caure en l’optimisme malaltís del president ZP, la capacitat de les persones per superar les adversitats és històricament consistent. Alguns peròs, no obstant: hem de superar l’anestèsia a què ens té cada cop més acostumats la maquinària d’un estat omnipresent en les nostres vides i en les nostres legítimes àrees d’autonomia personal. Hem de deixar de quedar-nos a l’espera que un govern benefacto…

L'autoritat democràtica trontolla

L’ús consentit d’espais públics com són les facultats universitàries per transformar-les en trinxera reivindicativa contra el que sigui va deixant enrere l’objectiu inicial d’objectar contra l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) per convertir-se en un exercici d’assemblearisme singular que imposa una minoria ocupant a la resta dels i de les estudiants i al professorat als quals no els és possible en molts casos assistir a les seves classes. Les autoritats acadèmiques volen evitar la confrontació però no s’adonen que estan atorgant valor representatiu a unes persones que no han passat per cap mena de procés electiu que els doni cap capacitat decisòria en cap sentit. Dialogar és positiu i cal fer-ho sempre i quan hi hagi presents els sectors legalment constituïts d’acord amb les normes pròpies de cada universitat. No complir i no fer complir els reglaments és deixadesa per part de qui en té el dret i el deure. I un flac favor a la democràcia.

La nostra nova societat en crisi compor…

Bolonya, encara

És bastant habitual entre els humans reaccionar malament davant dels canvis. Darrerament, els i les estudiants –i també un cert nombre de professors- protesten per una suposada sèrie de malformacions que patirà el sistema universitari català i espanyol si acaba bé el llarg embaràs de l’anomenat pla de Bolonya. En síntesi, el polèmic pla pretén una reforma important dels estudis universitaris amb la finalitat d’unificar l'estructura i el contingut de les carreres dins de la Unió europea. La Declaració de Bolonya, també coneguda com l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), va ser signada per 29 ministres d’Educació d’Europa a l’esmentada ciutat l'any 1999 i ha d'estar aplicat a totes les universitats europees l'any 2010, tot i que ja s’està fent en molts centres d’educació superior.

N’hi ha per a tant? Alguns dels manifestants d’aquests darrers dies estan convençuts que l’oferta d'estudis complementaris -postgraus, màsters- encarirà la universitat i, per …

Pares i professors: aliats per la causa

La societat necessita que el seu sistema educatiu li proporcioni el valor de l’excel·lència sense que es perdi la necessària equitat entre els alumnes als quals va destinat aquest noble servei d’interès públic que és l’educació. Entre els múltiples agents amb què comptem n’hi ha dos que són clau: la família i el professorat. I tots dos es complementen necessàriament; més encara: si l’un o l’altre apunten en un sentit diferent, el resultat serà nefast. No hi ha una altra opció; la necessària implicació dels pares en el desenvolupament del projecte educatiu de cada centre escolar és la peça clau. Malgrat tot, no n’hi hauria prou: les competències que han de tenir els docents actuals han experimentat un canvi notable ja que el que s’ha de saber gestionar actualment és una situació professional complexa. D’altra banda, ja sabem que a la Unió Europea el prestigi social dels mestres ha sofert una considerable davallada i alguns d’ells potser hi tenen bona part de culpa; però tampoc no pode…

A Unió, hem fet un bon congrés

Acabo de tornar de passar un cap de setmana a Sitges. No hi he anat per la platja ni per cap altre interès que el de participar com a compromissari del meu partit, Unió Democràtica de Catalunya, al seu 24è Congrés Ordinari. Un congrés que m’ha semblat -així l’he viscut- impecable. Hi hem aprovat tres ponències i unes quantes mocions que han comptat amb nombroses esmenes la qual cosa diu molt a favor de l’interès de la militància socialcristiana a participar, debatre i deixar negre sobre blanc quins han de ser els eixos vertebradors que el Comitè de Govern que ha sortit elegit i els nostres càrrecs públics han de tenir en compte, d’una banda, a l’hora de governar el partit i, de l’altra banda, quan calgui actuar en els diversos escenaris en què l’acció política ho requereixi.

Hi hem elegit també un nou comitè de govern, amb Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant, format per 21 membres, dones i homes que aporten il·lusió i capacitat de treball, fruit d’un equilibri generacional, terr…

Ara és l'hora dels professionals de l'educació

Els mitjans de comunicació estan dedicant aquestes darreres setmanes una atenció especial a l’educació i a les seves problemàtiques. A primers de setembre el tema era el recurrent cost de la tornada a l’escola o la reiterada discussió sobre l’excessiva durada del temps de vacances. Més endavant han estat la publicació d’estudis com el de la Fundació Bofill, el de l’OCDE: “Panorama de la educación 2008”o l’informe d’UGT “Els altres joves”. Si tenim en compte que el marc econòmic que ens envolta és preocupant, cal ser bastant optimista per negar l’evidència que no anem bé, mal que li pesi al conseller Maragall.

Els qui tenim per professió l’ensenyament no necessitàvem precisament cap informe per conèixer de prop com està la situació. Tampoc no seria just, però, caure en un pessimisme estèril. El professorat actual hem superat unes quantes lleis orgàniques, experimentem més sovint del que caldria nous enfocaments del currículum, hem après a treballar en circumstàncies canviants i amb un …

Sergio González, català del mes.

Avui no fa la calor d’altres dies; per tant, no és que hagi pres més sol del compte i que no ho hagi llegit bé. El capità de la selecció catalana de futbol , Sergio González (1976), actualment jugador del Deportivo de La Coruña, creu que tant el català com el gallec no són idiomes sinó "dialectes del castellà, com l'asturià". I s’ha quedat tan ample! La notícia no té més importància, si no la hi volem donar. El que passa és que aquest xicot ha nascut a Catalunya, on sembla que hi va estudiar com a mínim fins a la secundària. I es vanta que mai no ha parlat en català. A veure si els pseudointel·lectuals aquests que van firmar el “manifiesto” s’adonen que és cert que a Catalunya es pot viure sense dir ni piu en català i que a aquesta llengua li queda molt camí per recórrer per assolir l’estatus de llengua normalitzada!

S’agraeix, però, que l’home sigui sincer i quan respon la pregunta número 45 de l’entrevista publicada a Depor Sport que ens ha facilitat la primícia, afirma…

Es pot coeducar des de la diferència?

Malgrat el període vacacional en què es troba el sector de l’ensenyament, aquestes últimes setmanes és recurrent als mitjans tractar des d’enfocaments diversos el model educatiu que escolaritza per separat els nois i les noies. Fins i tot ha estat més que celebrada per certs sindicats una sentència del Tribunal Suprem que permet interpretar que les Comunitats Autònomes puguin deixar de signar un concert econòmic amb els centres educatius que no optin per l’únic model que compta amb totes les benediccions dels autoanomenats progressistes: l’escola que escolaritza nens i nenes conjuntament.

El model d’educació mixta és alternatiu al de l’educació diferenciada, no antagònic. Voler fer veure que ens trobem davant d’una dicotomia és un prejudici ideològic de part. No conec quins són els fonaments incontestables que avalen que l’ensenyament mixte sigui l’únic que garanteix la igualtat d’oportunitats. De fet, ni tan sols és l’únic que assegura el principi de la coeducació i convé recordar q…

No, Ministra: res de “miembras”!

Bibiana Aído és una xicota a qui la loteria de la dèria per la ideologia de gènere del govern ZP ha posat al capdavant d’un pretès ministeri d’Igualtat, que res no té d’igualtat si no és en benefici de les dones. Tot just estrenar-se en la seva primera compareixença davant la Comissió corresponent del Congrés de Diputats aquesta mateixa setmana ha saltat al Youtube per la seva primera relliscada lingüística, que em temo molt que no va ser casual. El somriure en el moment de pronunciar la ja famosa salutació “miembros y miembras de la comisión...” delata el sentit inequívoc del llenguatge no verbal, tan eloqüent gairebé sempre. Però no en va tenir prou i en comptes de reconèixer l’error en la seva participació en el programa “Los desayunos de TVE” va afegir: “Pero no descarto que se pudiera incluir la expresión en el diccionario”.

Gregorio Salvador, membre de la Real Academia de la Lengua (RAE), dialectòleg i lexicògraf, afirma que “la llengua és un sistema econòmic d’expressió i el mas…

L'educació, sense consens

El govern tripartit presentava durant la campanya electoral el Pacte Nacional per l’Educació com la seva gran conquesta. De fet, l’acord va ser possible gràcies a molts estaments del món educatiu i tot feia pensar que quedava segellat un full de ruta coherent que evitaria tensions i facilitaria un consens suficient per a elaborar i aprovar una llei d’educació pròpia de Catalunya. Això era a començaments del 2006 i ja se sap que les promeses electorals són molt volàtils i la nostra classe dirigent no es caracteritza precisament per fer gala de compromisos ferms.

El conseller Maragall va presentar unes Bases de la futura llei i es va trobar com a resposta una “vaga preventiva” liderada per un dels sindicats que no van firmar l’esmentat Pacte. L’argumentari que es va utilitzar per justificar l’aturada és ja prou conegut: que si es pretenia la privatització de l’escola pública, que si les direccions escolars tindrien massa poder, que quedarien desregulades les condicions laborals del profe…

El quart poder

EL Sindicat Nacional de Periodistes francesos (SNJ) està que trina per la pressió a què s’està sotmetent el sector des de l’Eliseu. Tot ve per la davallada de la popularitat de Nicolas Sarkozy ara que celebra el seu primer any al poder i que el primer mandatari no dubta a encolomar a la premsa pel tracte que li dispensen. Tant els polítics professionals com els temporers de la cosa pública sempre tenen tendència a pensar que els periodistes no els tracten prou bé. Té, doncs, com sembla, tant poder la premsa?

A casa nostra, fa pocs dies un dels consellers a qui més li agrada encarregar informes, ha presentat l’estudi “Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya”. Pel que fa a l’abstenció electoral, se citen uns factors estructurals entre els quals hi trobem: «la inadaptació de les institucions polítiques i dels partits a les condicions de la societat actual i la percepció de la política com un “espectacle” i el rol dels mitjans de comunicació que alimenten una imatge parcia…

Toc d’atenció a la ideologia de gènere

Celebro que el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia hagi declarat nuls aquells continguts de l’assignatura “Educació per a la ciutadania” que fan referència a la ideologia de gènere, l’homosexualitat i les opcions vitals perquè "sobrepassen el que és un ensenyament teòric i pràctic dels principis democràtics de convivència" i "vulneren el principi de neutralitat ideològica dels poders públics". M’alegra veure com, en ocasions, paga la pena acudir a la Justícia per defensar els drets fonamentals que els pares tenim en quant a la manera com pensem que han de ser educats els nostres fills. Els magistrats afirmen que, en tractar-se d’una assignatura obligatòria i "adreçada explícitament a la formació moral dels alumnes, violenta la llibertat ideològica i religiosa de les persones i al mateix temps el pluralisme polític, constituït com un dels valors superiors de l’ordenament jurídic".

El tripartit català n’hauria de prendre bona nota ara que ha fet públi…

Llegim

A quatre dies d’un nou Sant Jordi, els mitjans de comunicació es fan ressò dels hàbits lectors de la ciutadania i tornen a insistir sobre la seva importància. Vaig llegir no recordo on que la presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Anna Marina Geli, manifestava que els estudiants que els arriben a les facultats tenen una menor comprensió lectora i escriuen pitjor. Hi té a veure, doncs, el dèficit de lectura que arrosseguen els nostres nois i noies amb aquesta mancança? Diuen que els bons lectors solen treure millors notes. A la millor és perquè els agafa més entrenats a entendre els textos, el vocabulari de les explicacions del professorat o el fil argumentatiu dels raonaments. I, a més, els és més fàcil concentrar-se.

Però, qui és un bon lector? Doncs, aquella persona que llegeix perquè vol i perquè en sap gaudir. Diu Daniel Pennac a «Com una novel·la» que “el verb llegir no admet l’imperatiu”. Però la societat sí que compta amb altres imperatius que no an…

Ressaca electoral

La ressaca de les eleccions a les Corts espanyoles encara manté viu el seu alè perquè són molts els acords que cal anar teixint per tal que la nova legislatura comenci a caminar amb pas ferm i apuntant –com diu el reforçat president ZP- a “gobernar con autonomía y en función del interés general". Els del PSC han fet els deures i ja han ofert al seu líder el seu suport: "El futuro presidente del Gobierno de España sabe que tiene a los socialistas catalanes para lo que haga falta", afirmava Montilla davant del Comitè Federal del PSOE. Admetem-ho sense embuts: als “socialistas catalanes” els ha sortit una campanya impecable: la demonització del PP i la fagocitació dels seus socis al govern de la Generalitat ha donat bon resultat. A CiU hem aguantat el cop i podem fer una lectura raonablement positiva dels resultats després d’una aposta descarada dels mitjans de comunicació pel bipartidisme i un enfocament de la contesa electoral en clau exclusivament espanyola.

És lògic que…

Govern i oposició alhora

Llegeixo en els diaris d’avui que diversos dirigents d’ERC i ICV, entre els quals hi havia el conseller Puigcercós i alguns diputats, van acudir a una manifestació a Perpinyà en contra de la interconnexió elèctrica amb França, la coneguda línia de Molt Alta Tensió (MAT), que és un projecte que compta amb el vistiplau del PSC. I tan amples! Es dirà que estem al bell mig de la campanya electoral i que cal emetre tot tipus de missatges per arribar a tot tipus de sensibilitats. Ho sento. No hi veig justificació possible. Aquest model comunicatiu dels socis minoritaris del segon tripartit instal·lat al govern de Catalunya és menys estrident que el de l’època Maragall però tan poc seriós com aquell. Com es pot estar al govern i a l’oposició alhora? Tant costa que cadascú exerceixi el rol i ocupi l’estatus que li pertoquen?

I què hi diu el president? Se li escapa un conseller del seu govern a manifestar-se contra un projecte del mateix govern i a la millor ho convertiran en una nova virtut pe…

Debat bipartidista PSOE-PP

Ahir es va celebrar un esperat cara a cara entre els dos presidenciables al govern d’Espanya. Trobem titulars per a tos els gustos. Tria i remena. Queda clar, però, que Catalunya és per a ells solament un cistell de vots necessaris per als seus interessos.

Zapatero va guanyar per la mínima un cara a cara molt qüestionat per la resta de formacions
3cat24.cat

El president guanya per punts el debat amb el candidat del PP
El Periódico

Duran dóna un "empat contra Catalunya" en el debat Zapatero-Rajoy
El Singular digital

Victoria a los puntos de Zapatero
Un sondeo de Metroscopia para EL PAÍS otorga la victoria al presidente del Gobierno aunque por un estrecho margen: 46% frente a 42%
El País

13 millones siguieron el debate cuya victoria se atribuyen PSOE y PP
La Vanguardia

Rajoy consigue una victoria contundente sobre ZP
Periodista digital

CiU, ERC i ICV consideren que el debat no va aportar solucions per Catalunya
Vilaweb

Res de nou en un debat crispat
Zapatero guanya als punts Rajoy, entestat a …

Fapel XXV

Ahir dissabte, la Federació d’associacions de pares d’escoles lliures de Catalunya (FAPEL) va celebrar un congrés amb motiu del seu 25è aniversari. El tema central de la jornada no podia ser més encertat: L’educació a Catalunya ara: La llei catalana d’educació. Perspectives de futur. El conseller d’Educació, Ernest Maragall fou el ponent més matiner i va defensar que la futura llei haurà de ser un instrument facilitador dels canvis necessaris que l’educació del nostre país necessita i poder assolir l’equitat però també l’excel·lència. En un altre moment de la seva intervenció es va comprometre a comptar més amb els pares a l’hora d’endegar projectes i programes educatius que toquen aspectes en els quals les famílies hi tenen molt a dir. En general, les paraules del conseller em van semblar calculadament matisades, com sol passar quan estem en campanya electoral.

De la resta d’intervencions i ponències, em quedo amb la taula rodona que aplegava representants de tots els partits polític…

Els bisbes no s’arronsen

Com cada vegada que les urnes esperen la nostra participació amb motiu d’unes eleccions, els bisbes solen fer pública una nota animant els catòlics en particular i la ciutadania en general a exercir el dret de votar de forma reflexiva i a consciència. És clar que hi ha moltes maneres de dir les coses. Aquest cop, monsenyor Martínez Camino, portaveu de la Conferència episcopal espanyola (CEE) ha estat blanc de tota mena de crítiques pel document amb què es fan públics alguns criteris morals a tenir en compte a l’hora de triar l’opció política a la qual fer confiança el proper dia 9 de març.

A mi particularment no m’ha agradat que el document faci referència al delicat tema del terrorisme. Crec que el punt vuitè era innecessari. Els ciutadans, catòlics o no, ja decidirem lliurement què fer amb el nostre possible vot. El que tampoc no m’ha agradat és la reacció desproporcionada de la direcció socialista i de la vicepresidenta del govern. Ja es veu que els costa d’assumir la llibertat d’ex…

Una vaga precipitada

Cinc sindicats de l’ensenyament públic han convocat una vaga del sector per al dia 14 de febrer amb la finalitat que sigui retirat el document de bases per a la futura Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Em pregunto si aquest mecanisme de pressió ha de ser el primer recurs a utilitzar per manifestar un posicionament contrari a qualsevol proposta empresarial o de l’administració. El conseller Maragall opina que “els sindicats s’estan inventant una guerra”, les federacions de pares la troben injusta i inoportuna. A mi em sembla precipitada per més que en respecti la seva legitimitat. Em fa la impressió que s’està segrestant l’imprescindible debat que qualsevol llei requereix; més encara si es tracta de legislar sobre un tema tan sensible com és l’educació.

No estem parlant d’una vaga laboral pròpiament dita sinó d’una vaga ideològica. El Sindicat d’Estudiants afirma que “el tripartit ha de fer una llei educativa d’esquerres”, que no volen “directors –dictadors- gerents”, que “la concerta…

Credibilitat

Fa dies que estem en campanya electoral no oficial per a la cita del 9 de març. A França el 85 % dels electors van anar a votar a la darrera convocatòria. A Espanya no sembla que la mobilització arribi tan amunt. També en això som diferents! Aquests dies escolto els missatges dels candidats i dels seus adlàters i confesso que m’inspiren poca credibilitat més enllà de les lògiques fílies i fòbies ideològiques inevitables.

Tot pensant-hi, retrobo algunes idees del primer discurs del proactiu president Sarkozy: “exigència de respectar la paraula donada i d’acomplir els compromisos”[...]“exigència de rehabilitar els valors del treball, l’esforç, el mèrit, el respecte”, segons que cita l’escriptora Yasmina Reza, l’ombra del titular de l’Eliseu, la qual va seguir-lo durant l’any anterior al seu triomf electoral. I l’home ho està fent, amb matisos, però sense enganys.

Una altra líder política que m’inspira confiança és Angela Merkel, la cancellera alemanya des de 2005, doctora en física quànti…

Jordi Pujol, Memòries

Fa un temps, un comentarista del meu blog deixava anar un comentari negatiu sobre el meu poble afirmant que feia “pudor de porcs” (sic). Doncs mira, si l’hagués escrit ahir o avui tindria tota la raó del món. Amb la calor que ja fa, la gent solem obrir les finestres per intentar que entri a les cases una alenada d’aire fresc però aquesta acció porta aparellada un problema: aquest aire fa pudor de purins.

Quan jo era petit, ningú no es queixava d’aquestes incomoditats: eren altres temps. Avui dia, però, sembla que el problema de les dejeccions ramaderes hauria d’estar superat i que es podria evitar les molèsties que causen a la ciutadania. Tal com podem llegir al web de l'Agència de Residus de Catalunya, “per a una correcta gestió, els ramaders i agricultors han de disposar i aplicar plans de gestió de les dejeccions ramaderes i dels fertilitzants nitrogenats respectivament, així com llibres de gestió”. Si estem pensant en el seu emmagatzematge, el mateix web dóna els criteris a te…