Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Impostos i transparència

Acabo de llegir a El País d’avui que l’aplicació informàtica ¿Dónde van mis impuestos? permet veure de manera gràfica la distribució del diner públic entre les diverses partides de despesa pressupostària. L’informàtic a qui es deu l’aplicació és David Cabo i és una iniciativa de Pro Bono Público. Trobo que es tracta d’una molt bona idea per millorar la transparència de l’Administració ja que, en temps de crisi com els actuals, els contribuents ens interessem més per l’ús que els nostres governants fan dels diners de tots. Evidentment, no resol tots els dubtes però permet correlacionar dades i, sobretot, disposar d’informació que permet apropar la política a la ciutadania. Una bona idea, des del meu punt de vista, per al nou govern de la Generalitat quan hagi passat el temps mínim de rodatge dels respectius departaments i pugui elaborar un pressupost que porti la seva firma i no sigui una herència del govern tripartit, com ho serà el de 2011.

El Parlament fa president Mas

Artur Mas acaba de convertir-se en el 129è president de la Generalitat de Catalunya amb els vots de CiU i l’abstenció dels diputats del PSC. Celebro que els socialistes hagin fet un acte de responsabilitat política facilitant la investidura d’Artur Mas i trobo encertat també que no sigui un acord d’estabilitat parlamentària perquè permetrà a CiU mantenir els seus postulats clau del seu programa de govern i buscar aliances polièdriques quan calgui. El president del grup parlamentari socialista, Joaquim Nadal, ha dit que “han llegit els resultats electorals” i que els mou “el sentit de país”. El PP i ERC han perdut l’oportunitat de prioritzar la continuïtat institucional sense que això els suposés deixar d’exercir com a oposició. Cadascú, doncs, fa el seu paper i la nova estructura de govern podrà posar-se a treballar sense més demora en els propers dies i setmanes. Ja en teníem ganes tots plegats. Portem massa mesos en “stand-by” i no podem perdre més temps. Nou any, nou govern. Moltes…

PISA un altre cop

Des de fa uns dies, disposem d’un nou informe del ja famós Programa PISA (Programme for International Student Assessment). Cada tres anys s’avalua el rendiment escolar dels joves de 15 anys de diferents països i és l’OCDE la responsable de coordinar la seva aplicació en els 67 països que hi han participat en aquesta ocasió (els 33 que són membres de l'OCDE i 34 països associats més).

Els mitjans de comunicació hi van dir la seva l’endemà mateix de fer-se públic i gairebé tots varen optar per centrar la notícia en el rànquing de resultats per països i per comunitats autònomes. No cal dir que la interpretació dels resultats era coherent amb els interessos de cada emissor i això justifica el contingut de les rodes de premsa tant del Ministeri d’Educació del govern de l’Estat com la del conseller d’educació en funcions del govern català. Tots dos es mostraven optimistes amb els resultats, però els titulars dels diaris no eren tan positius. En què quedem, doncs?

Aquesta avaluació ofer…

Tesi doctoral sobre avaluació del professorat

El passat dia 2 de desembre vaig defensar la meva tesi doctoral “Proposta d’instrument polièdric per a l’avaluació de la funció docent del professorat de secundària” a la Sala de Graus de la Universitat Internacional de Catalunya. El treball ha estat dirigit pel Dr. Albert Arbós i codirigit per la Dra. Mireia Tintoré. Va presidir el tribunal el Dr. Jaume Sarramona i varen actuar de vocal i de secretari el Dr. Joaquim Pèlach i el Dr. Antoni Arasanz, respectivament. La tesi va obtenir la qualificació d’Excel•lent “cum laude”, per unanimitat.

L’aportació principal d’aquesta tesi doctoral consisteix en un instrument polièdric per a l’avaluació de la funció docent del professorat de secundària basada en indicadors agrupats en quinze àmbits diferents, que poden ser relacionats amb unes determinades competències professionals de la docència. D’acord amb l’objectiu de la recerca, l’instrument ha estat validat pel sistema de judici d’experts i se n’ha dut a terme diverses proves pilot. Es trac…

"Ni, ni" subvencionats

M'han fet arribar aquesta carta de disculpa al President Montilla i no m'he pogut estar de compartir-la.


Molt Honorable President Montilla,

M'he assabentat que ha destinat 20.000.000 d'euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s'impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s'han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m'agradaria demanar-li disculpes.

Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d'educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l'execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me …

Benet XVI a Barcelona. Punt i seguit.

Des d’avui, la ciutat de Barcelona compta amb una nova basílica: la Sagrada Família. Aquesta és l’herència de Gaudí que el Sant Pare ha volgut coronar amb la dedicació d’aquest temple català. I aquesta és realment la bona notícia: a partir d’ara, una nova església oferirà a la catolicitat i a la ciutadania en general una síntesi entre arquitectura, art i natura amb una visió clarament oberta a la transcendència. Quedaran enrere les veus estridents dels contraris a la visita, mobilitzats per la seva peculiar manera d’entendre que les persones que no pensen com ells també som lliures de manifestar públicament la nostra religiositat. Aquest és un laïcisme militant que viu de les subvencions públiques que també surten, entre d’altres, dels impostos dels qui ens declarem catòlics. Un soroll amplificat per un determinat tipus de periodisme que eleva a categoria allò que sociològicament és només una anècdota.

Aquestes setmanes que han precedit la visita m’ha cridat l’atenció la singular obse…

Ni un cèntim al calaix

La notícia que el departament del conseller Castells posarà a la venda bons a mil euros per tal que els particulars puguin ajudar a pagar els deutes de la Generalitat no és cap bona notícia. La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, que ha exercit de portaveu del Consell Executiu, ha dit que l'emissió de deute públic per part del Govern es farà "dins de la més estricta normalitat". Quina normalitat, consellera? La crisi econòmica no es pot convertir sempre en l’argument principal per justificar els excessos dels governants. No sóc economista i no hi entenc gaire però a mi no em va semblar cap bona notícia, sinó tot el contrari. I el president Montilla, com sempre, ni una paraula. Recorden a un Iceta pletòric quan ens anunciava que s’havia arribat a un acord de finançament “estratosfèric” per a Catalunya? Per què no explica ara com pot ser que s’hagin eixugat aquells diners? Vol dir això que ja no hi ha ningú que es fiï d’aquest Govern?

Els assesso…

Amb el permís d'en Boada

Mireu si n’és de plural la nostra societat que fins i tot un alt càrrec del govern català va abandonar la seva feina i se’n va anar a Girona a encapçalar una manifestació! Fa “progre” anar darrere d’una pancarta contra la política d’un partit amb el qual s’hi està en coalició a la Generalitat! Diu el senyor Boada que ell no té competències en matèria de seguretat ciutadana i que els aldarulls dels mal anomenats antisistema no són cosa seva, que ja hi havia en Saura al peu del canó! Resultat final: mitja ciutat potes enlaire. Es veu que els barcelonins “són singulars perquè són plurals”, com deia un eslògan de la pro-socialista Com Ràdio. Però la imatge d’un automòbil de la Guàrdia Urbana en flames, aparadors desmantellats, contenidors en flames, etc. no queda circumscrit a la ciutat comtal sinó que mig món l’associa a Catalunya i la notícia va passar al davant de la que teòricament havia d’obrir un telenotícies en serveis mínims: la vaga del 29-S que volia esdevenir general.

Els soci…

L’avaluació dels centres educatius autònoms

El passat mes d’agost el Govern català va aprovar el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. Com gairebé totes les normes que dicta l’Administració, aquesta també està generant no poca polèmica. El concepte d’autonomia aplicat als centres escolars no té un significat unívoc i per tant, cadascú en fa la interpretació que el seu criteri i lliure albir li donen a entendre. El tema ve de lluny.

Als anys vuitanta la política educativa era fortament centralitzada, amb un currículum dissenyat per experts, sovint allunyats de les aules, que calia executar de manera uniforme en tots els centres educatius. Cap als noranta es va posar els centres docents com a nucli d’una nova estructuració organitzativa basada en un control descentralitzat. És una època de delegació de competències en instàncies més locals del sistema educatiu. Paral•lelament, però, pren força arreu el concepte de l’assoliment de resultats basats en estàndards per part dels alumnes, que a cas…

Preparem la tornada a l'escola

Demà, dia 24 d’agost, la meva escola torna a obrir les portes després de les vacances d’estiu. La tornada és escalonada, com ja va ser-ho la sortida: primer ho fem les persones d’administració, serveis i direcció; el dia 1 de setembre, el professorat; i el dia 7 els alumnes. A Catalunya un milió d’alumnes de nivell no universitari té les seves famílies fent el compte enrere. Pot passar, però, que –sense voler- anem transmeten als fills una sèrie de missatges que poden convertir un centre educatiu en la causa de l’anomenat estrès postvacacional. De fet, el professorat necessitarà un parell de setmanes per crear un clima d’aula adequat per a la tasca que li és pròpia: aconseguir que els seus alumnes assoleixin els objectius previstos, les competències, els continguts, els hàbits...
Aquesta situació es pot anar preparant amb naturalitat si es van reajustant els horaris que el temps de vacances tendeix a relaxar; per exemple l’hora d’anar a dormir, de llevar-se, dels àpats. Es pot anar ani…

Espanya fracassa amb Catalunya

No és victimisme ni cap altre -isme que se li vulgui aplicar a la catalanitat. És, senzillament, denunciar una altra vegada la falta de capacitat crònica d’entendre cap cosa que no passi per un plantejament d’una Espanya uniformista, centralitzadora i monolítica. El nacionalista espanyol tipus és incapaç d’entendre la realitat perquè parteix del fet que els ciutadans de Catalunya no existeixen. Vaja, que no és pot ser espanyol sent només català o basc o navarrès. L’Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic que podia haver estat ha mort d’inanició perquè els que estaven cridats a ser els seus defensors no han demostrat tenir la talla política requerida. Hi ha, potser, un pecat original en la configuració de l’estat de les autonomies: que moltes regions són només això, una descentralització administrativa i encara. Ni tenen la voluntat de funcionar com a país ni en volen sentir a parlar. A la millor es podria desmuntar i tot, aquest invent! En el fons, només les nacions histò…

La selectivitat actual genera desequilibris

A mida que es van coneixent les assignacions i reassignacions dels estudiants que han superat les proves d’accés a la universitat aquest mes de juny passat, anem constatant que el REAL DECRETO 1892/2008, de 14 de noviembre, que regula les condicions per a accedir a les universitats publiques españoles, ha frustrat no poques il·lusions. La Reial Norma diu que la legislació anterior havia quedat obsoleta i que calia partir d’unes bases més adequades als nostres temps. Doncs no sembla que s’hagi aconseguit. Si el que es pretenia era regular “la normativa bàsica per a l’admissió dels i de les estudiants en els centres universitaris públics tot respectant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat”, el legislador ha fracassat.
Una de les disfuncions és que moltes places de titulacions com infermeria o magisteri  han estat ocupades massivament per alumnes procedents de cicles formatius, tal com ha denunciat el sindicat d’estudiants AJEC. La desaparició de quotes de reserva de places per al…

Tots contra Mas

Joan Puigcercós (ERC) reclama al líder de CiU que es posicioni sobre la seva estratègia de futur i la relació que cal tenir amb Espanya; Miquel Iceta també li exigeix que “surti de l’armari” (ironies de la vida)  i aclareixi si vol o no la independència; i la hiperactiva Sánchez-Camacho equipara CiU amb Esquerra. Xerrameca. Algun dels nostres polítics cauen sovint en la temptació de parlar per parlar per mirar de provocar un titular de premsa que caducarà en poques hores i que tindrà una utilitat limitadíssima, si és que acaba servint realment per a alguna cosa.
Tots sabem que la maquinària electoral ja fa mesos que rutlla i els estrategs de la propaganda política malden per penetrar en el terreny dels indecisos i decantar la balança al seu favor. Els contraris mai no els tindran, els seus ja els tenen (o això es pensen); és per això que van a trucar a la porta d’aquells que tant poden votar un partit com el seu adversari. De fet, com més participació s’assoleix en una convocatòria ele…

InnovaTAC: 1 pas +

Amb aquesta nova entrada, aquest blog celebra els seus primers 100 apunts

Actualment hi ha un debat sobre la conveniència que els tradicionals llibres de text siguin substituïts per ordinadors portàtils. El tret de sortida el va donar el govern de l’Estat amb el projecte “Escola 2.0” i tot seguit el Departament d’Educació de la Generalitat va presentar el pla 1x1 (un alumne, un ordinador). Com a eslògan està bé. Com a repte, també. Com a prioritat penso que no. I com a estratègia pedagògica és clar que no és l’única forma de transformar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en tecnologies de l’aprenentatge i del coneixement (TAC).

En poc temps hem fet el pas de tenir aules d’informàtica a disposar d’aules multimèdia, hem ampliat el parc tecnològic de les escoles: moltes aules disposen d’un canó de projecció i de pissarra digital, algunes d’elles interactives. La dotació de maquinari i de programari ha crescut força en els centres com també l’accés a Internet mitj…

Concentració cívica

Els mitjans de comunicació li han dedicat un espai discret; TV3 i el 3cat24.cat, discretíssim. Ja saben com va això: criteris de professionalitat periodística! Res a dir. Execució de presos als EUA, ús d’Internet a les presons o que aquest estiu augmentarà la temperatura són titulars que mereixen passar per davant del fet que onze entitats hagin convocat mancomunadament una concentració a les portes de la Generalitat. Total, només representaven gairebé el 40% del sector de l’educació catalana. Insignificant! Potser és que l’acte fou massa cívic i calia anar més enllà per estimular "el professional" de TVC a posar-hi més interès. Perquè ja puc entendre que no hi havia consignes polítiques, és clar!



Trobo que el criteri de El Periódico de Catalunya digital és més nítid. I cal dir que l'edició en paper sí que li dedica un espai. Li treuen una notícia publicitària al conseller Maragall i una cosa tapa l’altra. És lògic: és el publicista de més tirada amb què compta el PSC. …

Concentració de la concertada el 17 de juny

Fins ara el conseller protagonista de les vagues i manifestacions de l’ensenyament, sobretot públic, era el senyor Maragall. Aquesta setmana haurà de compartir la quota de pantalla amb el conseller Castells ja que tot el sector de l’ensenyament concertat ha estat convocat a una concentració el dijous, dia 17 d’aquest mes, a les 19.00 hores a la plaça de Sant Jaume. Són onze les entitats que fan la convocatòria però ja els avanço que el nombre d’assistents diferirà en funció de si fa el càlcul la guàrdia urbana o els convocants. El nombre, però, no hauria de ser el titular sinó la causa de la trobada en tan il•lustre plaça.

Com ja saben, el decret Castells de mesures d'ajust de la Generalitat, va més enllà del de Madrid (qui ho havia de dir!?) i, a més de retallar el sou dels funcionaris i altres treballadors d’empreses públiques, també vol que el professorat dels centres concertats participi de la tisorada. Els savis economistes del president Montilla s’agafen al complement d’ana…

Enèsim ball de xifres

“Més de 30.000 treballadors públics, pensionistes i estudiants, segons la Guàrdia Urbana, i 150.000, segons els sindicats, han participat aquest migdia en una manifestació...”

“El govern de la Generalitat estima que la vaga del sector públic convocada aquest dimarts ha tingut un seguiment d’entre un 13 i un 15% de mitjana a Catalunya. Les dades de l'executiu contrasten fortament amb les donades pels principals sindicats, CCOO i UGT, que han situat la xifra de seguiment de l'aturada en el 75 per cent.”

Qui ens enganya? Mai no he acabat d’entendre per què és tan difícil donar unes dades certes, reals, creïbles.

El tema de fons, però, és un altre i parlar del funcionariat és un assumpte delicat perquè és fàcil exagerar o quedar-se curt i de vegades ens quedem amb l’anècdota protagonitzada per la persona que ens ve al cap quan es comenta la jugada. A mi m’ha semblat interessant el reportatge que publica El País: Radiografía de los funcionarios en España


No anem bé

Llegeixo a 3cat24.cat que “el president de Castella-la Manxa, José María Barreda, ha anunciat la reducció del seu govern de les deu conselleries actuals a set i que també rebaixarà el nombre de fundacions, consorcis, empreses públiques i organismes autònoms de 93 a 40, amb un estalvi en despesa corrent en 100 milions d'euros.” Jo no hi entenc d’economia, però que un dirigent polític prengui mesures concretes i entenedores com aquesta, fa de bon sentir. El president del Govern espanyol podria emular el manxec i suprimir els ministeris de cultura, el d’igualtat i la vicepresidència tercera, per exemple. Resulta que les seves recents però massa tardanes mesures anticrisi són insuficients ja que el Fons Monetari Internacional ha tornat a demanar al govern del senyor Rodríguez que apliqui reformes profundes per accelerar la recuperació. Sóc optimista de mena però he de reconèixer que cada cop que sento parlar a aquest home no puc evitar que un neguit inexplicable recorri tot el meu cos…

Un model educatiu igualitari o meritocràtic?

L’any 2000, l’estratègia europea coneguda com a Agenda Lisboa tenia el repte de situar l’economia d’Europa com la més competitiva del món. Som al 2010 i el resultat ha estat un fracàs notable. El tema té relació amb el fet que aquest mes l’agenda política en matèria educativa té dos nous reptes: tancar un Pacte educatiu promogut pel ministre Gabilondo i que els ministres d’educació de la UE es posin d’acord en la manera de millorar el nivell de formació dels europeus. El pas següent serà que la Comissió Europea aprovi el proper mes de juny l’Estratègia 2020, amb la qual es pretén crear 15 milions de llocs de treball “altament qualificats”.

Des del Ministeri insisteixen que “la qualitat ha de ser igual a l’equitat més l’excel•lència i que el professorat ha de ser al centre d’un sistema educatiu més flexible, que ha de millorar els resultats”. Tots els discursos polítics coincideixen a considerar l’educació com l’epicentre del progrés econòmic i social. Però la lletra i la música d’aque…

On és el govern?

No recordo on vaig llegir que la ciutadania comença a trobar innecessaris els polítics. Preocupant! un amic (nacionalista, per cert!) em retreia que si calia aprovar ara la Llei de vegueries o la de consultes (amb permís de Madrid, és clar!); que si no hi havia altres prioritats. I penso que té raó. Ho deia motivat pel fet que a la capital olímpica i a les seves rodalies, la neu els ha fet sentir febles. Els alcaldes (i les alcaldesses) han posat el crit al cel davant de tants silencis, davant de tanta descoordinació. Una vegada més, els d’ICV han demostrat la seva gran incompetència per gestionar (ja no dic pas governar) les emergències anunciades. La ciutadania “fatigada” -com diu el conseller del meu gremi- no demanava dimissions sinó informació, orientació, criteri, lideratge. I quan es decideixen a parlar fan sortir Joan Boada, secretari general d’Interior, a renyar-nos: que si ens havíem de quedar a casa, que si... Mira que és maleducat i prepotent aquest senyor! Mentrestant, un…

Igualtats desiguals

L’article 27 de la Constitució espanyola obliga els poders públics a procurar l'efectivitat del dret a l'educació i d’oferir-lo, per als nivells bàsics de l'ensenyament, en les condicions d'obligatorietat i gratuïtat. Molt bé. Però el dret a l’educació no inclou necessàriament el dret a gaudir de menjador i de transports gratuïts. És un tema delicat, sobretot per a aquelles famílies que fa anys que es beneficien d’aquesta subvenció que, a Catalunya afecta més de 30.000 alumnes i que ens costa als que tenim la sort de pagar impostos més de 125 milions d’euros cada curs escolar, Val d’Aran i ciutat de Barcelona a banda. Com ja deveu saber, aquest ajut es vehicula a través de convenis subscrits entre el Departament d'Educació i els consells comarcals, que són els qui presten aquests serveis, d’acord amb els corresponents decrets reguladors.

Tot aquest enrenou es dóna quan algun dels cursos de primària o de secundària obligatòria no es poden cursar dins del mateix term…

La pedagogia familiar dels Obama

M’ha fet gràcia llegir com a ca n’Obama tenen idees clares en matèria educativa: “les nenes no veuen la televisió durant la setmana” i “punt”, afirma el president. Aquesta declaració ha estat feta durant una entrevista a la revista “Essence”.

Segons el mandatari americà, aquesta mesura pot ajudar els fills a obtenir millors resultats acadèmics així que la primera cosa que fan Malia, d’onze anys, i Sasha, de vuit, són els deures escolars. Després de sopar poden llegir fins a l’hora de dormir, cap a les nou del vespre. Una altra tasca que fan a casa és fer-se cada dia el llit i preparar-se totes soles per anar a l’escola.

Barack Obama recomana també als pares que estiguin en contacte amb el professorat dels fills i es vanta de no haver faltat mai a cap reunió amb els tutors de les seves filles malgrat les obligacions del càrrec.

Una manera de fer.

Maragall, tot un "freelance"

Al més pur estil Maragall, el conseller d’Educació ha aconseguit ser notícia i motiu de comentaris de tots els colors a causa d’una declaracions “marca de la casa” però gens improvisades en què comparava la fórmula del govern tripartit com “un artefacte inestable o pretesament inestable” que genera “fatiga”. Els seus correligionaris, inclòs el seu cap, l’han desautoritzat o matisat. Sense comptar-hi, o sí, un altre conseller, el titular d’economia -que també és una mica freelance- l’ha defensat. I, fins i tot, Montserrat Tura ha actuat com una jutgessa de pau.

M’agradi o no la política de Maragall al capdavant de la conselleria que dirigeix, he d’admetre que és un polític audaç i de conviccions fermes. L’estructura que solen tenir els partits polítics ofega la seva idiosincràsia i, en conseqüència es deixa anar de tant en tant, com ja feia el seu germà, l’expresident de la Generalitat.

El conseller, malgrat tot, no ha dit res que no estigui a les converses de carrer i als passadissos …

Periodistes contra Munilla

El nou bisbe de Sant Sebastià, Monsenyor Munilla, un basc de 48 anys, no ha començat amb bon peu la seva nova tasca pastoral. El seu recent nomenament ja fou discutit i contestat per allò de barrejar ideologia i teologia, costum molt arrelat entre nosaltres, sobretot si es tracta de fer quedar malament l’Església catòlica o els seus representants. Una nova ensopegada han estat unes declaracions del prelat en un programa de ràdio de la Cadena Ser –la Ser, senyor Bisbe, la Ser!- en què a l’hora de respondre la pregunta que li havien fet li va sortir una mala comparació entre el que deia i el patiment dels damnificats d’Haití. L’Agència EFE, el Diario Público i altres van encendre el foc i les tertúlies del matí van cremar amb força malgrat que algun dels opinadors no havia ni sentit les declaracions originals del bisbe Munilla, ni els interessaven.

Alguns mitjans de comunicació, més propensos a reelaborar les notícies que a produir-les amb objectivitat, van fer córrer titulars sobredim…