Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

Final d'un trajecte que continua

Som tan simples els humans que tenim necessitat d’ajudar-nos dels calendaris i dels cicles de la naturalesa per mirar de fer net d’allò que no ens ha anat prou bé i recomençar de nou. És el que sol passar cada cop que acomiadem un any i en rebem un de nou. Ens desitgem tota mena de bons auguris i fem bé, però al cap de dotze mesos tornem a descobrir que, malgrat tot, encara ha quedat molt camí per fer i que no tot ens ha estat propici. O sí. I qui dia passa, any empeny!
El curs natural del temps no és ni bo ni dolent per se. Som les persones qui convertim la vida quotidiana i tot el que hi succeeix en petits miracles o en grans catàstrofes en l’àmbit personal, familiar o social. No és en els governs ni en les institucions on hem de tenir posades les nostres esperances. És cert que el bé comú en depèn en part, però és en la suma de respostes personals a cada circumstància que afecta la nostra vida on hi ha la clau del nostre progrés, com a persones i com a poble.
Tinc la sensació que, a…

Pressupostos polièdrics

Avui podem llegir al diari ARA els titulars següents:
“El PSC només aprovarà els pressupostos si CiU prescindeix del PP”.
“ERC s'obre a votar el pressupost del 2012, però avisa que ara no es donen les condicions”.
“ICV insta PSC i ERC a no "fer cua" a les portes del Govern per uns pressupostos pactats amb el PPC”.
“El PP dirà 'no' als pressupostos si el Govern apuja els impostos”.
És fantàstic: tots a una contra CiU! En ocasions com aquesta és quan veig més necessària que mai una majoria absoluta. Ja ho sé que se sol dir que “les majories absolutes no són bones”. Jo hi afegeixo que no ho són, sobretot, per qui no les té. El conseller d’economia podria haver dut a terme igualment les trobades amb totes les forces polítiques però, un cop explorades les possibilitats reals de col·laboració, el govern podria aprovar la proposta de pressupostos sense que les ànsies dels portaveus per escriure el guió de la posada en escena dels partits hi posessin més traves.
A l’oposició,…

Emprenedoria i escola

Reprodueixo tot seguit una nota de premsa del president de la Fapel i amic, Josep Manuel Prats, en resposta a una opinió recent de Rosa Cañadell. No cal dir que comparteixo totalment el contingut del text.


Si vols, consulta l'article de la portaveu de la Ustec: http://www.sindicat.net/n.php?n=14859

La iniciativa dins l'escola
Com a Federació d'Associacions de pares, ens interessa molt l'educació dels nostres fills i filles. No només la instrucció, que l'escola ens ajuda a bastir, sinó l'educació i la formació de les persones que són els nostres fills i filles, que és la nostra responsabilitat i sobre el que volem decidir: el nostre dret, el nostre deure.
Reiterem: Un dels aspectes que fa temps ens ha preocupat als pares i mares de la fapel és la formació dels nostres fills, la formació de debò, la que val per la vida i per tirar endevant la societat en que vivim. I entre els valors que creiem que cal fomentar entre ells és la iniciativa emprenedora. I en aquesta f…

Oportunitats per a l'educació

Ningú no dubta que hi ha moltes famílies que pateixen i molt les conseqüències de la crisi en què estem immersos. No ens resulta difícil d’entendre que aquest tipus de situacions solen facilitar els missatges apocalíptics i les crítiques més agudes als nostres governants, algunes d’elles segurament justificades. El món de l’ensenyament també se’n fa ressò però té una gran repte al seu davant: les crisis són una oportunitat per a la millora i caldrà invertir temps i esforç per convertir-ho en una realitat tot mirant de fer-hi convergir els tres pilars fonamentals: els pares, els professors i els alumnes en un clima de mútua confiança i de col·laboració activa.
Des del meu punt de vista centrar-ho tot en la insuficiència de recursos, tant si ens referim als materials com als personals, forma part només d’una de les múltiples cares d’aquest políedre. Aquest sol ser el leitmotiv de les forces sindicals, tan poc eficaces ara com temps enrere, quan s’estirava més el braç que la màniga. Per …

Català a l'atac!

Un palíndrom de Màrius Serra amb molt missatge
u

Marxa laica i JMJ

La setmana vinent viurem nous casos de confrontació ideològica promoguts pels organitzadors de l’anomenada “marxa laica” que protestaran –de fet ja fa dies que ho fan- contra les missives que el Sant Pare pronunciarà en els diversos actes de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). Tot jugant amb les paraules, fan com si representessin la societat laica sense tenir en compte que la majoria dels assistents a la JMJ també en són, de laics. La sol·licitud de Europa Laica i altres organitzacions al fiscal general de l’Estat que estigui "atent" a las declaracions públiques de Benet XVI i iniciï "les investigacions i accions oportunes" és una falta de respecte per la llibertat d’expressió de les persones i per confondre l’aconfessionalitat de l’Estat amb el laïcisme. A l'article 20 de la Constitució es regula el dret d'expressió que es basa en la capacitat d'expressar el que es vulgui i l’article 16 deixa clar que s'han de respectar totes les religions i,…

L'equador estival

Com aquell que no vol la cosa, el solstici d’estiu avança cap a l’equinocci que l’ha de succeir sense que res ni ningú l’aturi. Anys enrere el mes d’agost era el mes de vacances per antonomàsia, un mes inhàbil. En els temps que corren, però, parlar de les vacances trobo que és una mica insultant per a més de quatre milions de conciutadans nostres que hi estan tot l’any, de vacances, perquè no troben la manera d’entrar al mercat laboral. També és possible que no siguem prou emprenedors o que ens falti iniciativa i creativitat per muntar elnostre propi negoci, tot fent front a les traves que les administracions s’entesten a posar als emprenedors. Ben segur que farà falta alguna cosa més que una “llei òmnibus” per desencallar aquesta situació ja que desengreixar l’aparell de les institucions i de l’Estat i fer que la gestió pública guanyi eficàcia i transparència no és gens fàcil, sobretot quan hem confós les prestacions d’un determinat estat del benestar en un benestar de l’estat que ar…

Insurrectes

Aquest matí ens hem llevat amb una mala notícia: els nostres diputats han hagut de fer mans i mànigues per poder accedir al Parlament a fer la feina que la ciutadania d’aquest país els vàrem encomanar a través de les urnes en unes eleccions democràtiques com entots els estats de dret. Que hi ha aspectes a millorar, treballem-hi. Que hi ha injustícies que cal corregir, fem-ho. Però l’espectacle d’aquest matí al parc de la Ciutadella m’ha fet sentir tristesa i enuig alhora. Els que han acabat sent coneguts com “els indignats” gràcies a una exagerada atenció per part dels mitjans de comunicació, han ultrapassat els límits de la paciència amb un moviment que de pacifista en té només l’autotítol. Que els representants del Poble hagin d’accedir al Parlament escortats per la policia, després d’haver rebut tot tipus d’insults, escopinades, impactes de tot tipus d’objectes llançats contra ells i contra els policies, pintades amb esprai, barricades improvisades i altres bretolades més indigna q…

Consistoris renovats

A les dotze en punt d’aquest matí he assistit a la constitució del nou consistori del meu municipi i a l’elecció del que des d’avui mateix n’ha sortit elegit nou alcalde. En primer lloc, la meva felicitació més cordial per tots ells i, en especial pel flamant nou primer regidor sobre qui, a partir d’ara, recauran gairebé totes les responsabilitats i les crítiques pel que es considerin errors de gestió o de plantejament o bé ho siguin realment.
M’ha fet content assistir-hi i veure com s’ha omplert del tot la sala de plens de l’Ajuntament. Unes quantes legislatures enrere aquest acte democràtic solemne no comptava, al meu poble, amb gaire públic assistent. Semblava com si això del govern municipal fos cosa d’una minoria que fins al cap de quatre anys no calia que donessin cap explicació de les seves tasques. Actualment, per sort, això ha canviat i, de mica en mica, tots plegats anem entenent que les institucions lloguen les seves dependències als representants que, periòdicament, result…

Una nova provocació del govern Zapatero

El president del govern del Regne d’Espanya i la seva ministra Pajín s’han entestat a passar a la història com els polítics més radicalment laïcistes de les darreres legislatures. Amagats sota un maquillatge epidèrmic de protecció de drets de les persones, el que acaben fent en realitat és alterar els drets d’altres ciutadans contra els quals apunten no pocs dels projectes legislatius que pretenen fer reeixir amb la seva convulsa força parlamentària. És el cas del Proyecto de Ley Integral para la Igualdad de trato y la No Discriminación, aprovat pel Consell de Ministres el passat dia 27 de maig. N’hi ha més. Però avui em centraré en aquesta nova provocació legislativa que respon a una motivació ideològica obsessiva a la qual la ciutadania ja ha començat a posar punt i final si ens fixem amb els resultats de les diverses conteses electorals de fa no gaires dies.
M’hi vaig referir en una entrada anterior per denunciar la discriminació amb què aquesta llei tracta l’educació diferenciada. …

La carta de compromís educatiu

Com tothom ja sap, la responsabilitat educativa recau, com sempre, en primer lloc sobre les famílies i en segon lloc sobre les escoles, tant si ho diu un document com si no ho fa. Unes i altres es complementen i estableixen les complicitats necessàries per tal d’assolir l’objectiu de formar persones íntegres, responsables i preparades per comprometre’s en la millora de la societat que els ha tocat de viure. Quan existeix aquesta complicitat, l’èxit escolar és més fàcil d’assolir. Així doncs, la implicació conscient en la tasca d’educar persones mirant de coincidir en els criteris clau és una necessitat per tal de generar un grau de confiança suficient entre els diferents actors.
Les lleis vigents, des de la Constitució fins a la Llei Catalana d’Educació, tot passant per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei Orgànica d’Educació són un marc de referència a l’hora de definir els deures i els drets de les parts implicades. Però el Departament d’Ensenyament ha volgut fer un pas més …

Per què fracassa ara la sisena hora?

Què se n’ha fet dels avantatges que s’atribuïen a la implantació de la sisena hora en els centres públics de primària? La seva desaparició ja ha estat anunciada per al curs vinent i són poques les veus contràries a la seva supressió. Com a màxim trobem un dèbil “sempre i quan es mantinguin els llocs de treball que va comportar” –segons que afirma una portaveu sindical conegudíssima. O sigui que, una vegada més, prevalen els interessos personals o de grup per sobre dels generals tal i com estan fent des de fa cent dies els partits de l’oposició.
Repassem alguns dels avantatges que semblava tenir aquesta proposta fa cinc anys: el professorat passava a fer menys hores de classe, la plantilla s’incrementava, es podien atendre millor i amb més temps aspectes curriculars com l’expressió oral i escrita, el càlcul, les estratègies matemàtiques, una sessió de tutoria grupal ben definida, etc. Què ha passat, doncs? Quina avaluació s’ha dut a terme de l’experiència i quins resultats s’han obting…

Futurs universitaris

Aquest trimestre els estudiants de segon de batxillerat s’enfronten a la urgència de decidir el seu futur immediat mentre acaben els estudis de nivell postobligatori. Moltes vegades l’alumnat preuniversitari es troba insuficientment motivat perquè els mitjans de comunicació, les famílies, el mateix sistema educatiu i una part de la societat insisteix sovint a pintar-los un futur incert. Com si el fet d’apostar per l’ensenyament superior fos una mala decisió. Alguns professors d’universitat insisteixen que els arriben poc preparats, altres els pinten com a més desitjable que optin per la formació professional. Des del meu punt de vista, com que el moment de crisi en què ens trobem no és conjuntural sinó estructural, tenim una raó de més per apostar pel coneixement com a una de les mesures que ens pot servir per a canviar el model productiu i generar nova ocupació i riquesa. Però cal animar-los i tutelar-los en aquest procés per tal que conjuguin les seves expectatives amb les seves cap…

Setmana blanca superada

La primera tanda de les maragallianes vacances d’hivern ja s’ha fet amb un lloc a la història de l’organització escolar. Moltes famílies respiren tranquil·les perquè a partir del dia 7 tot sembla tornar a una rutina que contribueix a posar ordre en les complexes vides que tots tenim. Malgrat que la proposta venia de l’esquerra política, les diferències entre classes socials ha quedat més clara que mai: mentre uns anaven de creuer o a esquiar o de viatge, altres posaven a prova la paciència dels avis, uns altres anaven a casals i clubs esportius o recreatius i uns altres s’han quedat, senzillament, a casa.
Entre el professorat també hi ha hagut diferents maneres d’interpretar què calia fer durant aquests dies sense els alumnes. Als centres públics han fet vacances com ells i, diuen, treballaran la primera setmana de juliol. Altres han fet un “sí, però no” que, al capdavall, no se sap ben bé què ha significat. Altres centres, en canvi, han optat per traslladar el calendari laboral previ…

Avaluació al setembre

Els mitjans de comunicació han tornat a posar sobre la taula el debat sobre la conveniència de tornar a fer exàmens de recuperació dos mesos després d’haver acabat el curs. La consellera d’Ensenyament estudia oferir de nou aquesta possibilitat davant l’elevat índex de fracàs escolar que patim en comparació amb altres països i davant del fet que un nombre considerable d’estudiants catalans obté el graduat en secundària obligatòria sense haver aprovat la totalitat de les assignatures, emparats en lleis com la LOGSE i la seva successora, la LOE de 2006. Aquestes lleis, cal admetre-ho clarament, ens han portat a la cota més elevada d’abandonament del sistema educatiu per part de l’alumnat de setze anys, en especial dels nois. Ben segur que si el fracàs hagués estat femení, ja hauríem fet no sé quantes lleis per tractar el tema amb la dosi necessària de discriminació positiva a favor d’elles.
La mesura, però, no compta amb un suport unànime: Francesc Imbernon (UB) pensa que podria anar bé a…

Una llei d'igualtat que genera desigualtats

L’Avantprojecte de Ley Integral de Igualdad de Trato y no Discriminación que ha preparat el govern socialista torna a envestir contra el model educatiu d’educació diferenciada. Un error més del president Zapatero i del seu equip que no és capaç de promulgar cap llei que no generi divisió, confrontació i desigualtats toqui l’àmbit que toqui: la reforma laboral, el tabac, les pensions, l’educació. El socialisme actual autoanomenat progressista només progressa cap al seu suïcidi polític. Ja ho ha fet a Catalunya i cada dia que passa està més a prop de repetir la desfeta en tot l’Estat. Si el que pretén és entretenir la societat i fer-nos oblidar que ens trobem en una crisi econòmica i social potent a la qual cal fer front de manera creativa, ferma i eficient, està clar que no ho aconseguirà pas amb tothom.
La polèmica ve donada per l’apartat segon de l’article 16 de l’esmentat avantprojecte de llei, que fa referència a la igualtat de tracte i no discriminació en educació. L’objectiu torne…

Setmanes blanques i de tots colors

Com més s’apropa la data de la primera de les dues setmanes blanques que es podien triar aquest curs, més creix la incertesa sobre què és millor fer ja aquest mateix curs. A menys de dos mesos del primer dia de la primera setmana anomenada “blanca”, el 29 de febrer, la consellera Rigau malda per administrar amb sensatesa l’herència del conseller Maragall.
L’embolic no és menor: els dies lectius anuals sempre ronden els 175 i el calendari laboral del professorat està tancat, en principi. Els alumnes, per tant, també han de fer 175 jornades de classe i la data d’acabament del curs escolar també està fixada. La resta de dies, els altres 190, els i les estudiants són ciutadans del seu país com tothom i la majoria d’ells s’estan amb les seves famílies com sol ser habitual a tot arreu.
Les situacions, però, no apareixen per si soles. Per aquest motiu, apunto alguns debats encara pendents: la conciliació laboral dels pares i de les mares amb els horaris escolars n’és un; el concepte d’escola-…