Aportació per a l'avaluació del professorat

Fem deures aquest estiu?

La tradició de manar i de fer els anomenats deures d’estiu ha entrat en crisi. Més concretament, és la manera convencional d’entendre aquestes activitats la que ha caducat. El punt d’inici hauria de ser, al meu entendre, que els pares i el professorat ens preguntéssim qui necessita fer deures durant el temps de vacances. Aquesta pregunta la podem respondre, a grans trets, centrant-nos en les dues etapes educatives clau: la primària i la secundària.

Si comencem per la secundària, actualment ens trobem davant el fet que hi ha alumnes als quals els ha quedat pendent alguna assignatura i que tenen l’oportunitat de recuperar-la al setembre. Aquests alumnes es troben amb un temps extra per fer algunes activitats que no són pròpiament deures en el sentit tradicional del mot, sinó una mena de contracte de recuperació que concreta quins objectius cal assolir, quines tasques cal fer i amb quines condicions per tal de presentar-les abans que comenci el nou curs i poder aprovar una matèria que, pel motiu que sigui, ha quedat pendent. Deixo obert un debat possible sobre aquest aspecte quant a la necessitat que algú ofereixi un ajut eficaç a l’alumne que ha suspès, amb tot el que això comporta. Però no és aquesta l’etapa educativa de la qual vull tractar en aquest article.

Si ens centrem en la primària, la cosa canvia, però no d’una manera radical. Penso que cal evitar els plantejaments dicotòmics a favor o en contra dels deures estiuencs. Són necessaris, doncs? Em preguntava més amunt qui necessita que les nenes i els nens tinguin deures a fer. Ells mateixos o els seus pares? Si partim de la base que durant tot l’any els pares són els primers educadors dels seus fills, més encara ho són en temps de vacances. I, a més a més, cal tenir en compte que els mestres no poden ser al costat dels seus alumnes mentre fan les activitats recomanades per a l’estiu. De fet, el que està en joc és com ocupar el temps d’oci durant tantes setmanes perquè els casals d’estiu, les estades, les colònies, omplen una quinzena o dues però l’estiu continua i precisament uns deures ben pensats i personalitzats poden contribuir a tenir alguna cosa positiva a fer durant una estona perquè hi ha temps per a tot si hom s’organitza.

Està admès per bona part de la bibliografia pedagògica actual que l’educació ha de ser personalitzada i s’ha d’adaptar als diversos ritmes d’aprenentatge de cada alumne. Aquesta afirmació, doncs, ens porta a acceptar que en temps de vacances qui ha de planificar aquesta personalització són les famílies. D’aquesta manera, ja no hi cap la confrontació entre casa i escola ni cal desautoritzar la mestra o el mestre que ha suggerit determinades activitats. Convé aclarir que, en general, ja ningú recomana fer tasques monòtones, repetitives i descontextualitzades, però no és un dogma pedagògic pensar que si es fan aquestes activitats, augmentarà la qualitat dels aprenentatges dels alumnes i l’adquisició de les competències clau.

Cal tenir en compte també que hi ha nens i nenes a qui els agrada fer un quadernet, resoldre enigmes, fer una comprensió lectora o un grapat d’operacions aritmètiques. No cal pas frustrar aquesta inquietud, si realment existeix. De vegades exagerem quan tenim tendència a veure només els inconvenients que suposa dedicar una estona al dia a fer tasques de tipus intel·lectual que no tenen per què ser sempre lúdiques. El tòpic que afirma que l’estiu és per descansar, amaga un reduccionisme que, en realitat, equival a pretendre que no s’estimulin habilitats mentals durant dos mesos llargs cada any. No aposto pels quadernets i les fitxes necessàriament però no els menystindria sense més ni més.  Malgrat això, proposo alguns suggeriments alternatius: cuinar o ajudar-hi, fer un hort, descobrir les possibilitats que ofereix la jardineria, programar algunes visites culturals en família, deixar espai sobretot pel joc lliure amb els amics i les amigues, llegir, escriure, fer esport, enraonar, escoltar, veure una bona pel·lícula, aprendre a tocar un instrument, badar, riure, fer encàrrecs, fer les tasques de casa perquè ningú la confongui amb un hotel, iniciar-se al bricolatge... Totes aquestes tasques són també una manera de fer matemàtiques, llengües, reforçar competències i habilitats,  fer educació física, ciències naturals, música, etcètera.

Sigui com sigui, sembla raonable apostar per trobar un espai que faci possible respectar la lliure decisió de cada família sobre aquest tema tan discutit, d’una banda, i donar resposta a les necessitats i interessos de cada nen i de cada nena, d’una altra banda. El paper de les escoles és col·laborar-hi, suggerir opcions, orientar. No cal que ningú s’intercanviï el rol que li correspon. I menys encara en temps de vacances!

JORDI VILADROSA I CLUA

Vocal de la junta de govern del Col·legi de Pedagogs de Catalunya

Parlament graduació 2n batxillerat

PARLAMENT ACTE ACADÈMIC IMPOSICIÓ DE BEQUES

ALUMNES XXXVI PROMOCIÓ

Libertas Capitur

Benvolguts pares i mares dels alumnes de la XXXVI promoció, membres del consell de direcció, de l’equip educador de batxillerat, professors i personal de serveis del claustre de Mestral; benvolgut padrí de la “Libertas Capitur”; apreciats alumnes que avui celebreu la vostra graduació.

Som ja a punt d’acabar aquest acte que hem revestit de la formalitat acadèmica que li escau. Abans, però, permeteu-me un breu parlament com a director.

Abans de qualsevol altra cosa, he d’agrair-vos, als pares, que hàgiu comptat amb la nostra col·laboració a l’hora de formar els vostres fills. En el transcurs d’aquests anys els nostres encerts han estat els vostres i els nostres punts febles s’han transformat en oportunitats de millora gràcies a la vostra implicació i confiança en un model educatiu singular com el que Institució Familiar d’Educació procura en totes les seves escoles.

En segon lloc, i més en els temps que ens ha tocat viure, agraeixo al professorat la seva tasca docent, la que es veu, per descomptat; però, d’una manera especial, aquella altra que queda en l’anonimat, però que té fins i tot més influència que l’anterior. I tot això, sense oblidar les persones de l’administració i serveis sense les quals tot plegat seria força més complicat. Gràcies també al senyor Palmés per las seva immediata acceptació de la proposta de ser el padrí de la promoció que hem graduat.

Finalment, gràcies també a vosaltres, els alumnes que en unes poques setmanes rematareu aquesta etapa educativa però que, immediatament, n’obrireu una de nova, com no pot ser d’una altra  manera. El que m’agradaria és que, amb el pas del temps, de la vostra estada en aquest centre educatiu tinguin precedència a la vostra memòria les experiències positives que heu anat teixint amb el pas dels cursos molt per sobre de les imperfeccions que solen ser inevitables en les organitzacions humanes.

Una reflexió final: he llegit en algun lloc que “la Providència ha deixat l’organització del gran teatre del món a les nostres maldestres mans”. Sou, doncs, protagonistes de la vostra biografia i no se us hauria de poder aplicar la dita “qui pot i no vol, quan vol no pot”. Perquè, de fet, no teniu una altra opció millor que la de poder i voler millorar la societat de la qual formeu part. És de tots prou conegut que, a la vida, no s’hi val a badar. Dit d’una altra manera, en part, moltes de les vostres decisions depenen de vosaltres mateixos, de les vostres actituds més que no pas de les vostres aptituds. Malgrat que no sempre voler és poder, es tracta de fer a la vida allò que la pot fer més humana, en el sentit d’un altre proverbi que diu que “qui sembra caritat, cull amistat”. A Mestral hem maldat perquè la formació que heu rebut no sonés a eslògan publicitari sinó perquè us anés sent útil per no perdre el nord i per descobrir quin és el veritable full de ruta que ha de guiar la vostra aventura en aquest món.

En resum, el qui, tot fent camí, cau i s’aixeca, pot arribar lluny i com que ningú no neix ensenyat, us desitjo que sempre tingueu a prop qui us ajudi a multiplicar els vostres talents que, com a la paràbola, és del que tots plegats haurem de donar comptes a l’amo i a la vida.

Molta sort i moltes gràcies!

Igualada, 26 d'abril de 2015

Entrevista a La Manyana

Rosa Peroy em dóna l'oportunitat d'explicar-me al "De cua d'ull" de La Manyana el 10 de febrer

Entrevista a Ràdio Rosselló

La periodista Rosa Peroy m'entrevista a Ràdio Rosselló. Parlem bàsicament d'orientació educativa adreçada als alumnes de quart d'eso perque triïn la millor opció formativa quan obtinguin el graduat escolar. L'aplicació del programa "Join Up" ens facilita aquesta tasca a l'escola que dirigeixo, el Mestral d'Igualada.