Els nois i noies que ara fan quart de secundària i que pensen seguir estudiant es troben amb la incertesa d’haver de triar una modalitat de batxillerat i un itinerari curricular que condicionarà, en part, el seu futur perquè tots sabem que optar per una cosa sol anar aparellat a renunciar a d’altres possibilitats.
L’alumnat de segon de batxillerat que vol fer carrera es troba en una situació similar malgrat que el ventall d’opcions sol ser més reduït en funció de la via cursada. Un noi o una noia que hagi fet el batxillerat científic, posem per cas, no tindrà preferència per cursar una carrera que no vagi associada a aquest itinerari: veterinària, per exemple.
No cal angoixar-se però arriba un moment que cal fer una elecció, malgrat que tot sol ser reversible. I aquí és on rau el problema. A les persones, moltes vegades, ens costa prendre decisions. El temor a equivocar-nos pesa com una llosa i cal trobar el punt mig entre la demora i la precipitació. Deixar-se ajudar pels pares, germans més grans o els tutors sol ser sempre una mesura de prudència que pot evitar alguns errors. Sempre serà bo informar-se més que esperar a rebre informació: acudir a persones que estiguin fent la carrera que es vulgui fer o que l’hagin acabat en els darrers anys, visitar les facultats corresponents, fer ús de les possibilitats que ens ofereix Internet, etc. Tot i així, és hora d’enfrontar-se a la pròpia autonomia personal i assumir la complexitat tal com és, sense oblidar que cal ser realista i conèixer bé el propi perfil: els defectes i les virtuts que entraran en joc.
És bo tenir en compte que la carrera professional la va fent cadascú al llarg de la seva formació i que no es pot triar una carrera en funció de si comportarà guanyar molts diners o si té moltes sortides. A més, l’especialització és posterior a la graduació. Tot arribarà. No és aquest, ara, l’aspecte prioritari a valorar.
A Catalunya tenim 12 universitats, de les quals 4 són privades i, per si no s’hi havia caigut, fer una carrera costa diners. Fer-la a la mateixa ciutat o en una altra comporta tenir en compte els possibles desplaçaments i l’allotjament. Cal fer números i saber quina serà la font de finançament que farà realitat el somni. D’altra banda, les universitats viuen ara un moment de certa incertesa pel canvi que suposa el nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el qual preveu que el 2010 tots els centres universitaris ja hagin incorporat als seus plans d’estudis els crèdits ECTS (European Credits Transfer System), amb la finalitat d’assolir l’homologació de les titulacions a tota la Unió Europea i la mobilitat dels estudiants. Algunes facultats ja ofereixen estudis en aquest format.
Un cop superats tots els esculls anteriors el que s’espera d’un universitari graduat és que busqui feina i que en trobi. Els aspectes més valorats per les empreses a l’hora de seleccionar el personal és poder veure en el candidat una bona dosi de motivació, afany de millora, estar obert a aprendre coses noves i capacitat de treballar en equip. Òbviament, el nivell acadèmic és un factor important, com la competència lingüística en idiomes, però cal sumar-hi les aptituds i les actituds personals. I una mica de sort i aprofitar les oportunitats que es presentin sense esperar l’opció ideal, que no sol presentar-se.
19 de maig del 2007
5 de maig del 2007
Graduació XXXIII promoció
Benvolgudes mares i pares dels alumnes d’aquesta promoció poc nombrosa en quantitat, però gran en qualitat. Estimats companys de l’equip educador de segon de batxillerat i professors del claustre de Terraferma. Apreciat padrí de la XXXIII promoció. Alumnes que avui protagonitzeu aquest acte acadèmic senzill i emotiu alhora.
Permeteu-me que comenci el meu parlament, com a director en funcions, amb un agraïment sincer. Agrair-vos als pares el fet que hàgiu optat per un projecte educatiu com el d’aquesta escola. No cal que us recordi que sou els principals responsables de l’educació dels vostres fills, però havíeu de fer-ho d’acord amb algun model i n’heu triat un de singular com el que oferim a Terraferma. Agraïment també al professorat, per la seva tasca no sempre prou reconeguda socialment però coherent amb el que els pares heu volgut a través del caràcter propi d’aquest col·legi. Gràcies per la unitat que existeix en aquest gran equip, que no és precisament una uniformitat acrítica, sinó un claustre viu, amb vocació d’actualitzar sempre la forma sense pervertir el fons de la nostra manera d’entendre l’ensenyament. Gràcies a Luis Boza pel seu discurs que dóna alçada acadèmica a un acte com el que avui celebrem. I a vosaltres, alumnes que acabeu aquesta etapa educativa, gràcies per ser el subjecte que fa realitat el que gairebé esdevé un somni per a tots plegats: em refereixo al pas que fareu d’aquí poques setmanes, que us desitjo ple d’encerts. Celebro no solament que vosaltres hàgiu passat per Terraferma sinó que confio que Terraferma hagi passat per vosaltres i hi hagi deixat la seva empremta.
L’educació viu moments intensos de reformes a l’ensenyament primari, al secundari o a la universitat que estrenareu la majoria de vosaltres. Tothom creu que l’èxit el dóna un títol, i unes titulacions més que unes altres. Però no és ben bé així. El camí cap a l’èxit és personal perquè personals són les decisions que prenem de forma ordinària un dia rere un altre. I estem convençuts que el bagatge que heu adquirit durant la vostra etapa escolar és suficient perquè de manera responsablement lliure feu el que hàgiu de fer en cada moment de la vostra vida, que us desitjo plena d’oportunitats ben aprofitades.
No m’oblido d’agrair-vos el vostre obsequi de promoció. Es tracta d’un moble que té molt sentit: mireu, invita a l’ordre (ja sabeu a què em refereixo: un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc); heu fet posar una part de prestatges que permeten posar les publicacions amb la portada vista, metàfora de transparència i de noblesa; perquè heu après a donar la cara i a defensar obertament els vostres punts de vista, sense deixar de ser respectuosos amb la diferència. Hi ha també una part reservada, no pas per als mals endreços i per a amagar-hi res (de fet, no hi ha pas cap pany ni clau) sinó perquè tots tenim un vessant interior del qual en aquesta casa també hem après a tenir-ne cura. Malament aniríem si en aquest espai se’ns hi acumulés la pols pensant que no es troba a la vista! És ben bé a l’inrevés: és de l’interior, que us animo a mantenir ben endreçat, d’on sortirà un valor tan important com el de l’autenticitat. És l’únic consell que em permeto de donar-vos aquesta nit: sigueu vosaltres mateixos, tingueu una mentalitat oberta i eviteu comparar-vos massa amb els altres perquè finalment som tots éssers únics.
Us animo, doncs, a no veure passar la història sinó a protagonitzar-la. Felicitats a tots.
Moltes gràcies.
Terraferma, Alpicat-Lleida, 4 de maig de 2007
Permeteu-me que comenci el meu parlament, com a director en funcions, amb un agraïment sincer. Agrair-vos als pares el fet que hàgiu optat per un projecte educatiu com el d’aquesta escola. No cal que us recordi que sou els principals responsables de l’educació dels vostres fills, però havíeu de fer-ho d’acord amb algun model i n’heu triat un de singular com el que oferim a Terraferma. Agraïment també al professorat, per la seva tasca no sempre prou reconeguda socialment però coherent amb el que els pares heu volgut a través del caràcter propi d’aquest col·legi. Gràcies per la unitat que existeix en aquest gran equip, que no és precisament una uniformitat acrítica, sinó un claustre viu, amb vocació d’actualitzar sempre la forma sense pervertir el fons de la nostra manera d’entendre l’ensenyament. Gràcies a Luis Boza pel seu discurs que dóna alçada acadèmica a un acte com el que avui celebrem. I a vosaltres, alumnes que acabeu aquesta etapa educativa, gràcies per ser el subjecte que fa realitat el que gairebé esdevé un somni per a tots plegats: em refereixo al pas que fareu d’aquí poques setmanes, que us desitjo ple d’encerts. Celebro no solament que vosaltres hàgiu passat per Terraferma sinó que confio que Terraferma hagi passat per vosaltres i hi hagi deixat la seva empremta.
L’educació viu moments intensos de reformes a l’ensenyament primari, al secundari o a la universitat que estrenareu la majoria de vosaltres. Tothom creu que l’èxit el dóna un títol, i unes titulacions més que unes altres. Però no és ben bé així. El camí cap a l’èxit és personal perquè personals són les decisions que prenem de forma ordinària un dia rere un altre. I estem convençuts que el bagatge que heu adquirit durant la vostra etapa escolar és suficient perquè de manera responsablement lliure feu el que hàgiu de fer en cada moment de la vostra vida, que us desitjo plena d’oportunitats ben aprofitades.
No m’oblido d’agrair-vos el vostre obsequi de promoció. Es tracta d’un moble que té molt sentit: mireu, invita a l’ordre (ja sabeu a què em refereixo: un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc); heu fet posar una part de prestatges que permeten posar les publicacions amb la portada vista, metàfora de transparència i de noblesa; perquè heu après a donar la cara i a defensar obertament els vostres punts de vista, sense deixar de ser respectuosos amb la diferència. Hi ha també una part reservada, no pas per als mals endreços i per a amagar-hi res (de fet, no hi ha pas cap pany ni clau) sinó perquè tots tenim un vessant interior del qual en aquesta casa també hem après a tenir-ne cura. Malament aniríem si en aquest espai se’ns hi acumulés la pols pensant que no es troba a la vista! És ben bé a l’inrevés: és de l’interior, que us animo a mantenir ben endreçat, d’on sortirà un valor tan important com el de l’autenticitat. És l’únic consell que em permeto de donar-vos aquesta nit: sigueu vosaltres mateixos, tingueu una mentalitat oberta i eviteu comparar-vos massa amb els altres perquè finalment som tots éssers únics.
Us animo, doncs, a no veure passar la història sinó a protagonitzar-la. Felicitats a tots.
Moltes gràcies.
Terraferma, Alpicat-Lleida, 4 de maig de 2007
28 d’abril del 2007
Alumnes amb/sense nivell (i II)
Segons un informe de la Fundació Conocimiento y Desarrollo, tenir estudis universitaris triplica la possibilitat de trobar feina i comporta guanyar més diners. Però resulta que, amb dades de l’any 2005, poc més del 20 % de la població havia cursat estudis superiors i no arribaven al 50 % els que havien acabat la secundària. L’esmentat informe té com a objectiu fer notar que les empreses, l’economia i la societat necessiten la col·laboració de les universitats per fer front als seus reptes. L’estudi també destaca "el baix contingut pràctic i l'absència de competències que van més enllà dels continguts tècnics de la professió, com ara la capacitat de lideratge, la creativitat, la capacitat de gestió, expressió escrita i oral, i el domini de l'anglès". No tot ha de ser continguts teòrics, doncs.
Per donar-hi resposta, l’Espai Europeu d’Educació Superior esdevé una bona oportunitat per renovar la manera com la universitat capacita els seus estudiants, la qual cosa obliga a modificar els sistemes d’aprenentatge que, dit d’una altra manera, suposa que el professorat haurà de canviar els seus mètodes pedagògics si es volen tenir en compte els dèficits esmentats anteriorment.
Així doncs, com hem de preparar els alumnes de secundària i de batxillerat perquè hi arribin amb un nivell adequat? Aquests dies comencen a veure la llum els decrets normatius que despleguen la LOE i, com sempre, regulen tant com poden la vida de les escoles i instituts malgrat l’aposta teòrica per l’autonomia dels centres educatius. Els objectius, continguts i criteris d’avaluació que s’hi especifiquen no són gaire concrets. Transcric, a tall d’exemple, un dels que apareixen a l’àmbit de llengües estrangeres de 4t d’eso com a criteri d’avaluació: “Utilitzar de forma conscient en contextos de comunicació variats, els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera com a instrument d’autocorrecció i d’autoavaluació de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres".
Què caldrà que fem el professorat? Hi haurà temps i recursos del tipus que calgui per donar-hi una resposta adequada? Penso que no hauríem de caure en el desencís de pensar que es tracta d’una llei més i quedar-nos de braços creuats tot esperant el proper canvi legislatiu. La resposta l’ha de trobar l’equip docent de cada escola i els governants hi han de confiar plenament. Per això caldrà que l’Administració aporti els recursos disponibles a cada centre concret d'acord amb el seu projecte educatiu i curricular i segons les necessitats singulars en funció de la tipologia del seu alumnat. És imprescindible dur a la pràctica l’autonomia escolar. El que no veig clar és que la solució passi pel Pla de Millora de la Secundària que el Departament d’Educació ha planificat per millorar els resultats acadèmics dels instituts. Bàsicament consisteix a augmentar els recursos humans i econòmics a canvi d’un major percentatge d’aprovats. Ras i curt. Tan de bo, algú s’adoni que –com ja planteja el sindicat AMES- s’estableixi algun control extern per validar els coneixements reals dels alumnes quan acabin la secundària. Decidir que aprovin el 90 % dels alumnes a l’ESO i el 85 % al Batxillerat i la FP sense més sona molt poc professional. I no amaga el fracàs escolar real ni la manca de nivell.
Per donar-hi resposta, l’Espai Europeu d’Educació Superior esdevé una bona oportunitat per renovar la manera com la universitat capacita els seus estudiants, la qual cosa obliga a modificar els sistemes d’aprenentatge que, dit d’una altra manera, suposa que el professorat haurà de canviar els seus mètodes pedagògics si es volen tenir en compte els dèficits esmentats anteriorment.
Així doncs, com hem de preparar els alumnes de secundària i de batxillerat perquè hi arribin amb un nivell adequat? Aquests dies comencen a veure la llum els decrets normatius que despleguen la LOE i, com sempre, regulen tant com poden la vida de les escoles i instituts malgrat l’aposta teòrica per l’autonomia dels centres educatius. Els objectius, continguts i criteris d’avaluació que s’hi especifiquen no són gaire concrets. Transcric, a tall d’exemple, un dels que apareixen a l’àmbit de llengües estrangeres de 4t d’eso com a criteri d’avaluació: “Utilitzar de forma conscient en contextos de comunicació variats, els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera com a instrument d’autocorrecció i d’autoavaluació de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres".
Què caldrà que fem el professorat? Hi haurà temps i recursos del tipus que calgui per donar-hi una resposta adequada? Penso que no hauríem de caure en el desencís de pensar que es tracta d’una llei més i quedar-nos de braços creuats tot esperant el proper canvi legislatiu. La resposta l’ha de trobar l’equip docent de cada escola i els governants hi han de confiar plenament. Per això caldrà que l’Administració aporti els recursos disponibles a cada centre concret d'acord amb el seu projecte educatiu i curricular i segons les necessitats singulars en funció de la tipologia del seu alumnat. És imprescindible dur a la pràctica l’autonomia escolar. El que no veig clar és que la solució passi pel Pla de Millora de la Secundària que el Departament d’Educació ha planificat per millorar els resultats acadèmics dels instituts. Bàsicament consisteix a augmentar els recursos humans i econòmics a canvi d’un major percentatge d’aprovats. Ras i curt. Tan de bo, algú s’adoni que –com ja planteja el sindicat AMES- s’estableixi algun control extern per validar els coneixements reals dels alumnes quan acabin la secundària. Decidir que aprovin el 90 % dels alumnes a l’ESO i el 85 % al Batxillerat i la FP sense més sona molt poc professional. I no amaga el fracàs escolar real ni la manca de nivell.
24 d’abril del 2007
Alumnes amb/sense nivell (I)
Diu Josep Maria Terricabras que “avui els estudis no serveixen per tenir nivell, sinó per tenir base”. El dilema és el de sempre: tenen o no tenen prou nivell els estudiants de secundària que surten de les nostres aules? Molts professors universitaris sostenen que la resposta és negativa. Bona part de la societat té aquesta mateixa percepció. Els empresaris també afirmen que els preocupa la millora formativa de la població estudiantil perquè afecta les seves empreses ja que necessiten persones no solament preparades sinó emprenedores. I si consultem el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació 2006 (MEC), trobem que la joventut LOGSE d’entre 20 i 24 anys té menys nivell educatiu que la població entre 25 i 30. Sembla que bona part dels factors que hi podrien influir s'han mantingut estables, com és el cas de la inversió educativa.
Un dels problemes rau en la definició del terme “nivell”. A què ens referim quan parlem del “nivell educatiu”. Qui té aquest enyorat nivell? Els resultats PISA permeten tot tipus d’interpretacions. La majoria d’experts coincideixen a acceptar que a Espanya hi ha poca excel·lència educativa, però en canvi, el sistema educatiu aconsegueix un grau d’equitat més elevat que en altres països. Ens podem quedar satisfets, doncs? Penso que no. A Alemanya, quan van veure els seus resultats de l’informe PISA van saltar totes les alarmes. A casa nostra, tenim l’habilitat de jugar amb les paraules i amb els conceptes i així ens quedem més tranquils. Aquí no tenim alarma: fem una llei nova (la LOE), que aviat estrenarem, redefinim el currículum, parlem de competències bàsiques que no és el mateix que parlar de continguts, i ja veurem què passa.
Un dels problemes rau en la definició del terme “nivell”. A què ens referim quan parlem del “nivell educatiu”. Qui té aquest enyorat nivell? Els resultats PISA permeten tot tipus d’interpretacions. La majoria d’experts coincideixen a acceptar que a Espanya hi ha poca excel·lència educativa, però en canvi, el sistema educatiu aconsegueix un grau d’equitat més elevat que en altres països. Ens podem quedar satisfets, doncs? Penso que no. A Alemanya, quan van veure els seus resultats de l’informe PISA van saltar totes les alarmes. A casa nostra, tenim l’habilitat de jugar amb les paraules i amb els conceptes i així ens quedem més tranquils. Aquí no tenim alarma: fem una llei nova (la LOE), que aviat estrenarem, redefinim el currículum, parlem de competències bàsiques que no és el mateix que parlar de continguts, i ja veurem què passa.
20 d’abril del 2007
Sant Jordi, a tocar
Deixant a banda els obvis motius personals, el dia 23 d’abril, festa de Sant Jordi sempre m’ha resultat atractiu. Aquesta barreja de llegenda, tradició, símbol cultural i de l’amor representat per un llibre i una rosa, respectivament, fan que sigui el dia laborable més festiu a Catalunya.
L’origen no és el més important; el que compta és l’arrelament de la tradició d’obsequiar la persona estimada amb una rosa i que aquesta correspongui amb un llibre. No tinc res en contra, lògicament, que tothom compri els llibres que vulgui, amb roses o sense. Ni el Sant del dia ni els llibreters hi tindran res a dir! A més a més, penso que és bo de recordar que la UNESCO va proclamar aquest dia “Dia mundial del llibre i dels drets d’autor”. Una ocasió, una excusa, per passejar pels carrers dels nostres pobles i ciutats i mirar i remenar les múltiples llibreries transformades en paradetes a peu de carrer. És gairebé impossible que no hi trobem un llibre a la nostra mida.
És, doncs, una jornada que permet posar l’accent al civisme, a la cultura de totes les persones que vivim a Catalunya i, per extensió, una ocasió de manifestar el nostre respecte per totes les cultures del món.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)