Parlament graduació 2n batxillerat

PARLAMENT ACTE ACADÈMIC IMPOSICIÓ DE BEQUES

ALUMNES XXXVI PROMOCIÓ

Libertas Capitur

Benvolguts pares i mares dels alumnes de la XXXVI promoció, membres del consell de direcció, de l’equip educador de batxillerat, professors i personal de serveis del claustre de Mestral; benvolgut padrí de la “Libertas Capitur”; apreciats alumnes que avui celebreu la vostra graduació.

Som ja a punt d’acabar aquest acte que hem revestit de la formalitat acadèmica que li escau. Abans, però, permeteu-me un breu parlament com a director.

Abans de qualsevol altra cosa, he d’agrair-vos, als pares, que hàgiu comptat amb la nostra col·laboració a l’hora de formar els vostres fills. En el transcurs d’aquests anys els nostres encerts han estat els vostres i els nostres punts febles s’han transformat en oportunitats de millora gràcies a la vostra implicació i confiança en un model educatiu singular com el que Institució Familiar d’Educació procura en totes les seves escoles.

En segon lloc, i més en els temps que ens ha tocat viure, agraeixo al professorat la seva tasca docent, la que es veu, per descomptat; però, d’una manera especial, aquella altra que queda en l’anonimat, però que té fins i tot més influència que l’anterior. I tot això, sense oblidar les persones de l’administració i serveis sense les quals tot plegat seria força més complicat. Gràcies també al senyor Palmés per las seva immediata acceptació de la proposta de ser el padrí de la promoció que hem graduat.

Finalment, gràcies també a vosaltres, els alumnes que en unes poques setmanes rematareu aquesta etapa educativa però que, immediatament, n’obrireu una de nova, com no pot ser d’una altra  manera. El que m’agradaria és que, amb el pas del temps, de la vostra estada en aquest centre educatiu tinguin precedència a la vostra memòria les experiències positives que heu anat teixint amb el pas dels cursos molt per sobre de les imperfeccions que solen ser inevitables en les organitzacions humanes.

Una reflexió final: he llegit en algun lloc que “la Providència ha deixat l’organització del gran teatre del món a les nostres maldestres mans”. Sou, doncs, protagonistes de la vostra biografia i no se us hauria de poder aplicar la dita “qui pot i no vol, quan vol no pot”. Perquè, de fet, no teniu una altra opció millor que la de poder i voler millorar la societat de la qual formeu part. És de tots prou conegut que, a la vida, no s’hi val a badar. Dit d’una altra manera, en part, moltes de les vostres decisions depenen de vosaltres mateixos, de les vostres actituds més que no pas de les vostres aptituds. Malgrat que no sempre voler és poder, es tracta de fer a la vida allò que la pot fer més humana, en el sentit d’un altre proverbi que diu que “qui sembra caritat, cull amistat”. A Mestral hem maldat perquè la formació que heu rebut no sonés a eslògan publicitari sinó perquè us anés sent útil per no perdre el nord i per descobrir quin és el veritable full de ruta que ha de guiar la vostra aventura en aquest món.

En resum, el qui, tot fent camí, cau i s’aixeca, pot arribar lluny i com que ningú no neix ensenyat, us desitjo que sempre tingueu a prop qui us ajudi a multiplicar els vostres talents que, com a la paràbola, és del que tots plegats haurem de donar comptes a l’amo i a la vida.

Molta sort i moltes gràcies!

Igualada, 26 d'abril de 2015

Entrevista a La Manyana

Rosa Peroy em dóna l'oportunitat d'explicar-me al "De cua d'ull" de La Manyana el 10 de febrer

Entrevista a Ràdio Rosselló

La periodista Rosa Peroy m'entrevista a Ràdio Rosselló. Parlem bàsicament d'orientació educativa adreçada als alumnes de quart d'eso perque triïn la millor opció formativa quan obtinguin el graduat escolar. L'aplicació del programa "Join Up" ens facilita aquesta tasca a l'escola que dirigeixo, el Mestral d'Igualada.

La personalització de l’aprenentatge

XXIV Jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya

La personalització de l’aprenentatge

La persona a l’ethos del centre educatiu. La implicació del professorat.

La personalització educativa ha estat i és un dels reptes de la pedagogia perquè és en cada persona on trobem la integració de les seves possibilitats interiors amb les que rep del seu entorn. La pedagogia centrada en cada alumne singular pretén superar l’anomenada atenció a la diversitat i la individualització de l’ensenyament i de l’aprenentatge en grups heterogenis. Això suposa partir d’un concepte de persona que supera el d’alumne com a subjecte de la seva educació.

Què és rellevant, doncs, en un sistema educatiu que va incorporant de mica en mica el concepte de personalització? Acceptant per endavant el risc de simplificar allò que és complex, entenem que una educació personalitzada integra un diagnòstic pedagògic previ a l’acció educativa, un currículum flexible, unes activitats d’aprenentatge coherents amb aquest model, una organització escolar que faciliti el treball autònom guiat i superar la divisió en assignatures, i una avaluació basada en criteris i descriptors de tipus competencial.

El rol prioritari del professorat en una pedagogia personalista és aconseguir que cadascun dels seus alumnes tingui interès per aprendre sense caure en alguns possibles dèficits del constructivisme que dóna per fets determinats apriorismes com el que afirma que “el coneixement s’autoconstrueix” o que “el saber no es pot transmetre”. És cert que no necessitem ja professors que es limitin a explicar continguts conceptuals i a intentar que l’alumnat els aprengui d’una manera poc contextualitzada sinó professionals implicats en la millora de la seva pràctica en un escenari de canvi de model i, fins i tot, de paradigma.

L’esforç que requereix l’aprenentatge per part dels alumnes ha d’anar acompanyat d’un saber i d’un saber fer per part d’un professorat que ha de fer un pas endavant per superar una manera d’exercir la professió massa cops excessivament individualista i anar incorporant una reflexió compartida de la seva pràctica docent. La implicació del profesorat en els projectes de centre és la clau per assolir un canvi sostingut de model educatiu que caldrà consolidar en un treball en xarxa.  

Aquest canvi suposa modificar la manera com entenem actualment les tasques no lectives per tal que la presència del professorat en els centres no estigui gairebé centrada en exclusiva a la docència sinó que es pugui dedicar el temps que calgui a treballar amb els altres professionals sense haver d’atendre paralel·lament els alumnes. És tan reduït el temps destinat al treball cooperatiu entre els docents que difícilment es pot donar una resposta eficaç a les necessitats que la pedagogia personalista requereix. I no em refereixo al temps necessari per a la preparació d’activitats, materials i continguts –que també és imprescindible si volem fugir dels automatismes didàctics- sinó al temps de formació en unes noves competències que són impossibles d’assolir individualment.

Els centres educatius i el professorat estan al servei de la formació integral dels seus alumnes; és a dir, al servei del desenvolupament de les seves aptituds, capacitats, necessitats... amb una visió d’integració en la seva comunitat amb l’objectiu de millorar-la des del compromís. El que és més difícil, però, és que s’accepti que el posicionament de cada professor mai no és neutral; és impossible que la relació docent-alumne sigui anònima. La implicació del professional docent ha de ser precisament això, professional.

Una consideració final: l’exercici de la professió necessita retrobar el sentit de la seva existència. La implicació en les noves necessitats requereix un model de formació inicial renovat i un model de formació permanent que faciliti la transferència a les aules d’allò que s’ha treballat. Tampoc no serà possible una implicació autèntica si no avancem cap a una avaluació individual de la funció docent del professorat que acrediti i faciliti el propi desenvolupament professional.

Aportació de Jordi Viladrosa i Clua

Vocal per Lleida del Col·legi de Pedagogs de Catalunya

Tasques escolars a l'estiu

Quan escric aquest article, portem ja gairebé fetes la meitat de les vacances escolars. Moltes famílies han tingut els fills ocupats en colònies, casals d’estiu, estades i campaments que han tingut el lleure com a protagonista. Queden encara uns altres quaranta dies que cal aprofitar de la manera més adequada en funció de l’edat dels nens i nenes i més encara si estan fent el pas cap a l’adolescència i, com cada any, ens trobem amb una pregunta recurrent: cal que facin “deures escolars” durant l’estiu, els nostres fills i filles? La resposta a aquesta pregunta és tan variada com la societat mateixa. Les situacions familiars són múltiples i els punts de vista sobre aquesta qüestió són també diversos i no sempre coincidents.

El punt més discutit és si cal donar prioritat al descans i desconnectar de tot allò que té a veure amb l’escola o si cal mantenir uns certs hàbits d’activitat intel·lectual, per no dir-ne acadèmica. La meva opinió és que tots dos plantejaments són compatibles, necessaris i interdependents alhora. El cervell no fa vacances i per tant no el podrem pas desconnectar. Mantenir-lo actiu amb una dieta equilibrada d’activitats que afavoreixin l’actualització dels aprenentatges clau que s’han fet durant el curs pot ser una bona opció. El portal edu365.cat del Departament d'Ensenyament, per exemple, ofereix propostes que es poden fer amb un suport informàtic tipus tauleta o ordinador tot fent ús, si es vol, de l’escriptori digital que s’hi facilita. Dedicar-hi una estona al dia pot facilitar també un temps en què la família pot compartir un espai de tranquil·litat i fins i tot d’un mínim de silenci on sigui possible que tothom gaudeixi d’un temps personal respectat per tots i respectuós amb tothom.

Quan tota la família coincideix en els dies de vacances, les activitats que es poden planificar són múltiples i adaptades a totes les economies domèstiques. De vegades, els plans més senzills poden ser els que acaben sent els més aprofitats i els més ben recordats. Hi ha qui optarà per viatjar junts, fer el camí de Sant Jaume, senderisme o qualsevol altra activitat relacionada amb l’esport i la natura. Es tractarà, en definitiva, d’un temps per compartir aficions, conviure, fer joc lliure... al poble i també a la ciutat. Pot passar, però, que els pares treballin o que no facin vacances al mateix temps o que hagin de combinar l’exercici de la custòdia compartida. Cada cas mereixeria una consideració específica i una resposta a mida. Malgrat tot, en tots els casos hi haurà un moment en què serà bo, des del meu punt de vista, trobar un temps i un espai per fer activitats de caire més acadèmic.

Pot passar també que alguns nens o nenes hagin acabat el curs amb uns quants dèficits d’aprenentatge o alguns objectius no assolits. En aquest cas, perquè aquestes tasques d’estiu serveixin d’alguna cosa, caldrà que es donin algunes condicions: en primer lloc, l’escola hauria d’haver preparat un dossier d’activitats tan personalitzat i concret com sigui possible, acompanyat d’una planificació suggerida i amb unes pautes clares; en segon lloc, l’espai i el temps hauran de ser fruit d’un acord entre el nen i l’adult perquè sense la seva mínima predisposició tot plegat no servirà de gaire; finalment i probablement, aquests deures hauran de ser supervisats per una persona adulta. I convé tenir en compte que no sempre són els pares els més idonis per a fer aquest seguiment.

Els defensors a ultrança del joc i de la desconnexió de l’escola per sobre de l’activitat intel·lectual no solen ser gaire partidaris d’aquesta tradició de fer deures durant l’època de la canícula. És clar que la comparació és gratuïta perquè ni tots els jocs són educatius, ni divertits, ni formatius, ni totes les tasques escolars d’estiu són necessàriament avorrides, difícils o poc útils. Per què cal plantejar-ho de manera contraposada si són perfectament compatibles una cosa i l’altra? Tots sabem que els aprenentatges de la vida no s’adquireixen només als centres educatius, però tampoc no cal presentar-ho com allò del qual hem de fugir per descontaminar-nos-en. Penso que la visió tradicional dels deures escolars entesos com un simple quadernet que cal resoldre obligatòriament ja està superada. Això no vol dir, però, que no sigui una bona opció per a qui ho vulgui fer. Es tracta d’obrir possibilitats, no de fer-les incompatibles entre elles.

Això no obstant, no sóc partidari de convertir la pregunta que ens hem fet a l’inici d’aquest article en una font de polèmica. Cadascú sabrà què és el que més li convé. I si durant l’any els pares són els primers educadors dels seus fills, més encara durant l’estiu, que han d’estar disponibles el cent per cent del seu temps. Això sí, o se sap trobar temps ara per fer tertúlia, veure una bona pel·lícula junts, compartir algun joc, etc. o durant el curs tot es complica bastant més. I, sobretot, aturem el temps: correm massa, tenim tendència a caure en l’activisme, tot ho volem fer en un tres i no-res i aquesta és època de calma, d’alentiment dels rellotges, dels kronos convertits en kairós. Que passeu un bon estiu!