Les habilitats lingüístiques i la lectura crítica són imprescindibles per a la creació de coneixement

Ressenya de: 

Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá

75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias

Jordi Domènech és professor de secundària, activitat que compagina amb la seva tasca com a professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona i com a assessor del Servei de Suports i Recursos Lingüístics del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És autor de nombrosos articles sobre didàctica de les Ciències i aspectes lingüístics de l'aprenentatge i participa en diferents espais de recerca i innovació educativa. La seva activitat de divulgació pedagògica i didàctica ha estat premiada amb el Premi Marta Mata de Pedagogia (2018) concedit per l'Associació Rosa Sensat i el Premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic (2021), aquest darrer concedit al manuscrit que ha donat lloc a aquest llibre, adreçat principalment al professorat de ciències experimentals de secundària.

per Jordi Viladrosa i Clua

En aquest llibre, s'hi relaten i estructuren les reflexions, experiències i marcs teòrics que s’han acabat convertint en instruments com els que proposa el #projecteC3, (Creació del Coneixement Científic), el qual pretén desenvolupar eines lingüístiques útils per a l'alumnat de Ciències de secundària.

Es tracta d’un manual que mostra, de manera pràctica i a partir de trenta-quatre activitats de treball integrat de llengua i ciències aplicades a diferents cursos de secundària, com podem utilitzar eines lingüístiques per promoure els tipus de processos mentals que volem ensenyar a l'alumnat en les matèries de Ciències: dissenyar experiments, treure conclusions de dades, determinar la certesa d'una proposició...

Aquesta gran varietat d’experiències s'analitzen des de diferents marcs de la filosofia del llenguatge i la didàctica de les Ciències, i es proposen quaranta-un suports i bastides didàctiques que són útils per al disseny d'activitats d'aula.

Estructura

A part del capítol que fa d’introducció, els vuit capítols que conformen l’obra es presenten agrupats en tres blocs. El primer té tres capítols que exploren processos lingüístics clau per a la creació de coneixement científic. Un segon bloc se centra en les claus lingüístiques dels processos de validació del coneixement i consta de dos capítols. Per últim, el tercer bloc aplega en tres capítols més aspectes com el treball amb gèneres discursius de la ciència, la programació i el disseny d’unitats didàctiques interdepartamentals.

En cada capítol, s'exposa una situació i es proposa al lector “mirar-la” des de la simetria entre ciència i llenguatge. Segons l’autor, “amb el temps, m’he anat adonant que ensenyar els alumnes a pensar ciència també necessita  ensenyar-los a comunicar-se en el llenguatge de la ciència”.

Ciència, pensament i llenguatge

Les habilitats cognitivolingüístiques es poden relacionar amb bona part de les  tipologies textuals i amb diverses destreses de pensament. Això té a veure, com afirma Jordi Domènech, amb “aconseguir que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat de comunicar i pensar en diferents àmbits discursius (ciències, matemàtica o art), una funció fonamental de l’escola”. L’autor relaciona les esmentades habilitats amb quatre instàncies bàsiques:

·        La ciència formula preguntes a partir de l’observació sobre els fenòmens.

·        La ciència no persegueix “la veritat” sinó la construcció d’explicacions que “serveixin” per a explicar el món.

·        Els models que s’utilitzen són provisionals; quan se’n valida un de millor, es fa la substitució de l’antic pel nou.

·        El procés de construcció i validació de models utilitza l’argumentació i procura arribar-hi per consens.

L’objectiu és ensenyar ciència i la forma de pensar-la a partir de metodologies com la indagació, la modelització i controvèrsies científiques, l’Aprenentatge Basat en Problemes i Projectes (ABP), i les controvèrsies sociocientífiques (dilemes o qüestions rellevants). Unes metodologies que s’utilitzaran en funció del propòsit que es comunica a l’alumnat: resoldre un escenari concret, elaborar un producte, prendre una decisió...

En aquesta línia, l’autor proposa l’ús de bastides didacticolingüístiques com:

·        Iniciadors de frase i connectors gramaticals

·        Organitzadors gràfics

·        Referents d’aula

·        Plantilles

·        Rúbriques i bases d’orientació

·        Modelatge

Malgrat que aquest manual és un compendi pràctic d’activitats i eines, és un mèrit de l’autor que acompanyi les seves aportacions amb arguments, exemples i abundant bibliografia. Des de la primera pàgina, ja es veu que no es tracta d’un assaig teòric sinó de l’experiència professional de qui ha fet realitat a l’aula la investigació-acció col·laborativa. Tota una declaració d’intencions per posar de manifest que la interdisciplinarietat no és una quimera, però que requereix la voluntat de voler-la dur a la pràctica i de solucionar els entrebancs amb què topa qualsevol projecte.

Orientacions per a la pràctica

Cada capítol acaba amb un interessant apartat de conclusions i orientacions. Presentem les orientacions a continuació a tall d’esquema.

Orientacions per al treball amb preguntes a l’aula

·        Dedicar temps i espais de qualitat a les preguntes

·        Acompanyar l’apropiació progressiva de preguntes al llarg d’un cicle o d’un curs

·        Crear una cultura i ambient d’aula rigorós i no amenaçador

·        Proposar contextos conflictius i “preguntables”

Orientacions per descriure i narrar científicament a l’aula

·        Utilitzar diverses destreses de pensament per tal d’oferir suport lingüístic

·        Proposar dinàmiques i activitats que facilitin un treball cooperatiu

·        Seqüenciar les activitats de manera que se separin clarament la descripció i la narració

·        Tractar curosament la incorporació del lèxic

·        Dialogar amb els alumnes explícitament de la importància que tenen aquestes accions per a la ciència.

Orientacions per explicar i justificar científicament a l’aula

·        Els textos expositius, explicatius i interpretatius representen diferents propòsits epistèmics i lingüístics.

·        Els models són lleis i teories que expliquen els fenòmens i s’expressen de maneres diferents.

·        Cal incloure el lèxic específic en el marc de les situacions conflictives que el fan necessari.

·        La conversa i el seminari socràtic són un bon mètode per construir explicacions.

Orientacions per argumentar a l’aula de ciències

·        Distingir entre tres propòsits de l’argumentació i connectar-los:

o   Argumentar per a construir coneixement científic

o   Argumentar per a utilitzar el coneixement científic

o   Argumentar per a prendre decisions

·        Triar temàtiques que animin els alumnes a participar, d’acord amb aquests factors:

o   Rellevància

o   Significança

o   Conflicte

o   Ciutadania

o   Obertura

Orientacions per al treball de la lectura crítica a l’aula

·        Explorar espais com blogs, xarxes socials o YouTube per trobar-hi ciència i incloure-hi l’educació mediàtica.

·        Proposar textos que continguin conflictes, visions enfrontades, decisions a prendre, des de rols i interessos diferents.

·        Ensenyar-los a distingir la bona informació de la que no ho és i a distingir les fal·làcies o biaixos.

Orientacions per a treballar amb gèneres discursius

·        Fer explícita a l’alumnat la connexió entre l’estructura comunicativa de cada situació escolar amb el gènere discursiu corresponent.

·        Explorar situacions comunicatives arquetípiques pròpies de la ciència: llibreta de laboratori, article científic, prospecte d’un medicament...

Orientacions per a dissenyar unitats didàctiques de treball integrat de llengua i ciència (TILC)

·        Programar i fixar de manera clara els objectius d’aprenentatge cognitius i lingüístics

·        Seqüenciar els objectius d’una forma lògica i accessible per a l’alumnat

·        Dissenyar o seleccionar materials, contextos i suports per a dur a terme aquesta seqüència

·        Triar i adaptar textos

·        Dissenyar i proporcionar suports

·        Avaluar: regulació, avaluació i qualificació dels objectius d’aprenentatge

Orientacions per a la transferència i la innovació TILC en el centre educatiu

·        Construir confiances, compartir visions i dissenyar plans, a diversos nivells; la qual cosa implica:

o   La col·laboració entre matèries lingüístiques i no lingüístiques

o   El treball i acords en àmbits o departaments

o   La col·laboració interdepartamental

o   El disseny de plans d’innovació i millora en l’àmbit de centre. O sigui, tenir un pla: objectius, actuacions, recursos, instruments, criteris i indicadors d’assoliment dels objectius

 

En definitiva, l’autor ens convida a una mirar el llenguatge des de les ciències i a l’inrevés. Les trenta-quatre experiències pràctiques de lectura, escriptura i oralitat pretenen ser un ajut per a facilitar el diàleg entre la teoria i la pràctica de les aules. Com afirma Jordi Domènech, “caminar de les idees a la pràctica és un procés difícil”. Els quaranta-un annexos que ens regala al llibre són una bona caixa d’eines perquè el repte sigui possible. Perquè la professió d’educador també ha de ser reconeguda pel seu vessant tècnic: els seus coneixements didàctics específics.

 

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/les-habilitats-linguistiques-i-la-lectura-critica-i-la-creacio-de-coneixement/

Llegir bé és imprescindible per a pensar les ciències

Aquest article té com a eixos principals la relació necessària entre ciència i llenguatge. Ens facilita alguns consells de com implementar-ho a les aules de secundària. També té en compte els biaixos del professorat de llengua, per una banda, i del de ciències, per altra banda. Inclou alguna referència a l'estímul del pensament crític dels estudiants per a una lectura crítica del món i el paper que hi té la llengua i la ciència.

Per Jordi Viladrosa i Clua

La relació entre ciència i llenguatge és fonamental en el procés d'aprenentatge de les ciències per part dels estudiants. La ciència és un mitjà per conèixer el món i explicar els fenòmens naturals que tenen lloc al nostre voltant, mentre que el llenguatge és l'eina a través de la qual es comuniquen aquests coneixements, es desenvolupa el pensament crític i s'estimula la capacitat dels estudiants per analitzar i avaluar la informació disponible.

Estic convençut que la majoria de professors de ciències creuen que el llenguatge juga un paper important en la manera com percebem i comprenem la ciència, i que l'opció per unes o altres habilitats lingüístiques pot influir en la manera com es presenta i s'interpreta la informació sobre aquest àmbit del coneixement. Per la seva banda, el paper de la llengua en el desenvolupament de la ciència és fonamental, ja que és a través seu que es transmeten els sabers i s'expliquen els fenòmens naturals per comprendre el món.

Enfocaments dicotòmics que convé evitar

Tanmateix, sovint hi ha un biaix en la manera com s'aborden la ciència i el llenguatge a l'aula. D'una banda, els professors de ciències poden centrar-se en la transmissió de coneixements tècnics i en l'ensenyament dels mètodes científics, però poden descuidar el desenvolupament d'una argumentació correcta o comunicació expositiva clara i efectiva dels sabers adquirits. D'altra banda, els professors de llengua es poden centrar en l'ensenyament de les habilitats lingüístiques i la gramàtica, però poden descuidar la importància de la ciència i de la comprensió de la seva aplicació a la vida ordinària. És a dir, podrien sense pretendre-ho ignorar el context dels seus ensenyaments.

Dit d'una altra manera, l'enfocament excessiu en la transmissió de coneixements tècnics per part dels professors de ciències pot produir una manca de motivació per part dels estudiants, cosa que pot afectar negativament el seu aprenentatge a llarg termini. Alhora, prioritzar la gramàtica i la ciència del llenguatge pot derivar en una manca de connexió amb el món real.

Ciència i llenguatge, al mateix equip

Aquests biaixos a què hem al·ludit poden tenir un impacte negatiu en la formació científica dels estudiants i limitar-ne la capacitat per a comprendre i analitzar críticament el món que els envolta. Per tant, és crucial que els professors de ciències i els de llengua treballin junts per a integrar la ciència i el llenguatge a l'aula i fomentar el desenvolupament d'habilitats clau, com ara la comunicació efectiva, el pensament crític i la comprensió dels fenòmens naturals per a fer front els desafiaments del món actual i futur.

En general, es creu que el llenguatge i el pensament tenen un impacte important en la manera com es comprèn i es comunica la ciència, i viceversa. Per això, hauríem de donar més importància a la lectura, perquè, com afirma Neus Sanmartí (2020), “l'activitat lectora és a la base de moltes estratègies que són bàsiques per aprendre ciències, ja que possibilita establir relacions, comparar, generar preguntes, analitzar críticament, enriquir el vocabulari, apropiar-se de models textuals per a l'escriptura i, molt especialment, és una font de plaer”. Amb la qual cosa, segons Sanmartí:

Estar alfabetitzat científicament implica no sols comprendre les grans idees de la ciència sinó també ser capaç de parlar, llegir i escriure argumentant en funció d'aquestes idees, problematitzant-les. Un bon lector és aquell que és capaç d'integrar la informació que proporciona el text amb els seus propis coneixements i crear-ne un de nou, una interpretació que vagi més enllà del contingut de la lectura en si, i que tingui en compte les intencions de l'autor i allò que hi havia prèviament a la ment del lector. No totes les interpretacions del text són igualment bones, encara que normalment n'hi pot haver més d'una de vàlida. Principi del formulari

Principi del formulari

Un enfocament col·laboratiu entre departaments, que integri la ciència i el llenguatge a l'aula, requereix tenir en compte, segons Jordi Domènech (2022) dos punts fonamentals:

1.     El treball conjunt de matèries lingüístiques i no lingüístiques, cadascun des de la mirada.

2.     L'existència de bastides, plantilles i referents d'aula compartits entre matèries, que facilitin a l'alumnat connectar habilitats i recursos lingüístics entre matèries diferents.

Segons Domènech, el desenvolupament d'habilitats per a la lectura crítica és un aspecte fonamental de l'educació, ja que permet als estudiants analitzar de manera objectiva i reflexiva la informació que reben i formar-se les pròpies opinions. Cal tenir en compte també que "detectar biaixos o fal·làcies pot ser difícil per a l'alumnat", cosa que fa imprescindible conèixer i treballar diferents criteris que confereixin credibilitat a les fonts d'informació a què accedim.

Suggeriments per a l'acció

Per acabar, es presenten alguns consells per implementar una major relació entre ciència i llenguatge a les aules de secundària:

1. Fomentar la comunicació efectiva dels coneixements científics: Els estudiants han d'aprendre a explicar i comunicar de manera clara i precisa els conceptes científics que estan aprenent.
2. Desenvolupar el pensament crític: Els estudiants han de ser estimulats per analitzar, avaluar i formular preguntes sobre els conceptes científics i el món que els envolta.
3. Integrar la llengua i la ciència: És important que els professors de ciències i de llengua treballin junts per integrar la llengua i la ciència en les activitats i projectes a l'aula.
4. Ensenyar la importància de la ciència en la vida quotidiana: Els estudiants han de comprendre com la ciència afecta la seva vida diària i com poden aplicar els conceptes científics al seu dia a dia.
5. Incentivar la discussió i el debat: Els estudiants poden exercitar-se en la discussió i debat, prèviament informats, sobre temes científics i les seves implicacions a la societat.
6. Utilitzar una varietat de recursos: Els professors utilitzaran una varietat de recursos, com ara vídeos, jocs, experiments i discussions en grup, per ajudar els estudiants a comprendre i retenir els conceptes científics.
7. Fomentar la lectura crítica: Els estudiants han de ser estimulats a llegir i analitzar informació científica de manera crítica i avaluar-ne la rellevància i veracitat.

Referències bibliogràfiques

Sanmartí, Neus (2020). Leer para aprender ciencias. INTEF. MECD. https://leer.es/recursos_leer/leer-para-aprender-ciencias-neus-sanmarti/

Domènech Casal, J (2022). Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá. 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias. Graó.

 

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/llegir-be-es-necessari-per-a-pensar-les-ciencies/

La millora de la competència en llengua oral depèn de la seva avaluació

Avaluar adequadament la competència comunicativa oral és crucial per a garantir l'èxit lingüístic dels estudiants

Per Jordi Viladrosa i Clua

La competència en comunicació oral és considerada una habilitat important en el currículum educatiu de la major part dels països. Malgrat això, no sempre es treballa de manera sistemàtica a les aules, tot i que es promou que els alumnes preparin presentacions orals, facin debats, discussions en grup o, fins i tot, en algunes escoles, els estudiants reben una preparació específica d'oratòria per a millorar la seva capacitat de parlar en públic. A l’Estat espanyol i a Catalunya aquesta competència forma part del currículum de les llengües.

L’expressió oral es valora en molts països arreu del món, però les pràctiques d'avaluació varien en funció del país. El que sí que passa arreu és que els alumnes solen millorar a mesura que avancen en el nivell educatiu i compten amb més oportunitats per a practicar i desenvolupar aquesta habilitat. No hi ha una altra opció: sense treballar-ho específicament i sense avaluar-ne el procés d’aprenentatge i el producte educatiu que en resulta, no hi pot haver una millora consistent d’aquesta competència.

Així, doncs, avaluar adequadament la competència comunicativa oral garanteix l'èxit lingüístic dels estudiants. L'ús eficaç d'eines tecnològiques, a part de l’observació directa de les produccions orals dels alumnes, permet un procés més ràpid i fiable per a obtenir resultats significatius sobre el seu progrés. En proporcionar-los feedback immediat sobre la seva intervenció oral, és més fàcil identificar les seves febleses i treballar-les fins a aconseguir millores substancialment notables en la seva habilitat comunicativa. A més, aquest tipus d'avaluació permet que millori no sols cadascun dels alumnes per separat, sinó també tot el grup.

La prova d'expressió oral a Catalunya

Les conegudes avaluacions internacionals PISA, PIRLS, SITES, TALIS o TIMSS no avaluen la competència comunicativa oral. En canvi, PISA sí que avalua la comprensió lectora; una prova promoguda per l’OCDE i aplicada cada tres anys a l’alumnat de quinze anys. També PIRLS, que promou la International Association for the Evaluation of Educational Achievement (IEA) i que s’aplica cada cinc anys a l’alumnat que cursa quart de primària, avalua la comprensió lectora.

A Catalunya, el curs 2018-2019 el Departament d’Educació va avaluar l'expressió oral, que forma part de la competència comunicativa lingüística, en una mostra de 1.700 alumnes de 51 centres educatius i es va aplicar en llengua catalana, llengua castellana i llengua anglesa. Està previst que es torni a aplicar aquest 2023 en el marc de les proves censals de competències i coneixements bàsics que han d'haver adquirit els alumnes al final de l'educació secundària obligatòria; unes proves que tenen caràcter informatiu, formatiu i orientador per als alumnes, les famílies i els centres.

La prova té les següents característiques:

• Avalua l’expressió oral i la interacció.
• Es tracta d’una prova de tipus competencial.
• S’emmarca en una realitat propera a l’alumnat i en un context que podria ser real.
• Ofereix suport audiovisual.
• Es fa un treball tant individual com en parella.
• Es tenen en compte els aspectes paraverbals.
• Es proporciona la guia d’aplicació, una rúbrica d’avaluació i un full de registre.

Els processos avaluats són els següents:

Font: CSASE (2019). L’avaluació de l’expressió oral. Generalitat de Catalunya.

Pel que fa als resultats obtinguts en la prova pilot, segons l’informe d’avaluació número 23 del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, publicat per la Generalitat de Catalunya (2020), “destaca sobretot el domini dels tres aspectes de la fluïdesa en el discurs: tant en llengua catalana com en llengua castellana, més del 70% dels alumnes se situa en els nivells mitjà-alt i alt”. En canvi, hi ha un nombre important d’alumnes amb una baixa puntuació a lèxic i morfosintaxi. L’estudi de resultats apunta que pot ser pel fet que el discurs oral era improvisat i és més difícil corregir el que s’ha dit i que molts alumnes mostraven una certa pobresa lèxica.

Un altre dels aspectes a destacar és que no hi ha diferència significativa entre la llengua catalana i la castellana en l’avaluació de l’expressió oral. Tot i això, si es creuen els resultats amb la variable de nivell de complexitat de centre, s’observa que ambdues llengües mostren un mateix patró: l’alumnat de centres amb un nivell alt de complexitat obté pitjors resultats que l’alumnat de centres amb un nivell de complexitat mitjà o baix. En llengua anglesa els resultats són encara millors en aquests nivells. Pel que fa al gènere, s’aprecia que en les tres llengües les noies presenten millors resultats que no pas els nois i, si ens fixem en l’indicador “capital cultural” de l’alumnat, veiem que aquest factor té un pes important en l’assoliment de la competència oral, de manera especial en els resultats en llengua anglesa.

Ens crida l’atenció que “la relació entre els resultats de l’avaluació de l’expressió oral i l’afició a la lectura té la significació estadística més alta en els resultats de les tres llengües. Com més declaren els alumnes que llegeixen per obligació, pitjors resultats obtenen. Inversament, com més declara l’alumnat que la lectura és una afició, millors resultats obté”.

Globalment, l’anàlisi dels resultats de l’expressió oral es basa en puntuacions ponderades sobre 100 i els alumnes pertanyents a la mostra varen obtenir 72,9 punts en llengua catalana, 73,7 punts en llengua castellana i 65,7 en llengua anglesa.

Aquest any 2023 el CSASE aplicarà noves proves de comunicació oral de llengua catalana a tots els alumnes de Catalunya que estan cursant 6è de primària i 4t d’ESO i a una mostra dels alumnes d’aquests mateixos cursos se’ls aplicaran aquestes avaluacions en llengua castellana i anglesa.

Amb els resultats obtinguts es podrà fer una nova anàlisi de dades a partir de la qual es podran prendre les decisions oportunes: es veurà que algunes estratègies i eines funcionen bé i que caldrà millorar-ne d’altres. Quan s’ha avaluat una competència, un projecte o una tasca, el procés de presa de decisions és un factor clau que ha de permetre tenir en compte de manera diferenciada els resultats obtinguts. En el cas de l’expressió oral, ens referim a les diferents habilitats orals avaluades, com ara la fluïdesa, la pronunciació, el lèxic emprat, etc. amb la finalitat de definir accions didàctiques específiques més que no pas plans d’acció globalitzats.  

___________________________________________

Per a saber-ne més:

Sanmartí, Neus (2020). Avaluem per aprendre a fer exposicions orals. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

Sanz, Glòria (2020). La competència oral en la professió docent. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2020). L’avaluació de l’expressió oral a 4t d’ESO. Curs 2018-2019. Informe d’avaluació, núm. 23. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

 

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/la-millora-de-la-competencia-en-llengua-oral-depen-de-la-seva-avaluacio/

 

La competència comunicativa oral, una habilitat imprescindible

Les habilitats comunicatives orals són una eina essencial de comunicació tant en l’àmbit personal com en el professional.

Per Jordi Viladrosa i Clua

Les habilitats de comunicació oral són la capacitat d'utilitzar eficaçment la parla per comunicar-nos els uns amb els altres. Aquesta competència és essencial tant per a la vida quotidiana com professional, ja que ens permet relacionar-nos, expressar-nos amb claredat i persuadir els altres. Malauradament, no sempre es posa prou èmfasi en la importància de les habilitats comunicatives orals i, habitualment, a l'escola no es dedica prou temps a aquest aspecte. Això és un error, ja que aquesta habilitat es pot millorar amb l'entrenament i la pràctica. Si ensenyem als nostres joves a expressar-se eficaçment, poden tenir més èxit a l'escola, en la seva carrera professional i en les seves relacions personals.

És la primera forma de comunicació que utilitza la majoria de persones perquè permet connectar amb els altres, compartir idees i conèixer-se. Aquesta és una habilitat important a desenvolupar, ja que les habilitats comunicatives són necessàries en gairebé tots els àmbits de la vida, permeten a les persones expressar-se amb claredat, ser escoltades i compreses. En el món professional, la competència comunicativa oral és fonamental per a poder comunicar-se eficaçment amb companys, caps, clients, proveïdors... No cal dir que són cada cop més importants quan es tracta d'entrevistes de feina, fer presentacions o bé organitzar i participar en reunions. És per això que les habilitats de comunicació oral esdevenen una eina essencial per al desenvolupament professional i personal.

Eines per a treballar l’expressió oral a classe

Hi ha moltes eines que es poden utilitzar per a treballar la competència comunicativa oral a les escoles. Una de les més efectives és la realització de presentacions orals davant d'un públic, habitualment format pels companys de classe. Això pot ser tan senzill com demanar als estudiants que expliquin un tema d'interès o que presentin un treball davant de la classe. També es pot utilitzar la videoconferència perquè els estudiants puguin fer presentacions davant d'un públic més gran o per a fer debats en línia.

Altres maneres d'entrenar la competència comunicativa oral inclouen l'ús de jocs de rol, debats, els discursos o la ràdio escolar. Totes aquestes activitats faciliten als estudiants practicar l'expressió oral i millorar les seves habilitats de presentació. Un exemple d'aquest tipus d'activitat és l’”Storytelling", que consisteix a explicar històries de manera atractiva i captivadora. Aquesta tècnica es pot utilitzar per a qualsevol tema i és especialment útil per a fomentar l'expressió oral i la imaginació dels estudiants.

Els jocs de rol són una forma divertida d'ajudar els estudiants a millorar la seva confiança i la seva habilitat de comunicar-se oralment davant dels seus companys. Es demana als alumnes que formin grups petits i que preparin una peça curta amb una història, diàlegs i uns personatges inventats. Després, han de representar la seva peça davant de la classe.

Els debats són una forma fantàstica d'ajudar els alumnes a desenvolupar la seva capacitat de parlar en públic i discutir els diferents punts de vista. Es formen grups de debat i se’ls demana que discuteixin un tema sobre el qual estiguin ben informats. Després, presenten els seus punts de vista davant de la classe.

El discurs és una forma de comunicació oral directa força efectiva que pot ser utilitzada per a ensenyar habilitats de comunicació. Permeten a l'orador expressar els seus pensaments, punts de vista i idees a la seva audiència. Quan els estudiants els preparen milloren la seva capacitat d'organitzar els seus pensaments i, quan els pronuncien, la seva habilitat de parlar amb fluïdesa i confiança. També es poden utilitzar per a ensenyar a la classe l'habilitat de presentar-se davant d’un públic. 

Ràdio escola: Es formen grups petits que preparen un programa de ràdio per a la classe o per a tota l’escola. Els estudiants han de pensar els temes, els personatges, les entrevistes i les cançons que volen incloure. Això és, escriure els guions i preparar l’escaleta. Després, poden fer una gravació de la seva emissió de ràdio i escoltar-la més tard.

Llengua i comunicació oral

Un bon domini de la llengua i de la comunicació oral són elements essencials per a una comunicació eficaç. És important que els alumnes desenvolupin la seva competència lingüística a través de la interacció oral amb els seus companys i professors. Això implica entendre que els alumnes no solament han de ser capaços de parlar una llengua, sinó també d'escoltar-la i comprendre-la. Cal ensenyar als alumnes a expressar-se adequadament, a formular bones preguntes i a respondre-les adequadament, per tal que puguin establir una comunicació fluida amb els seus companys. A més, és important que desenvolupin habilitats d'escolta i de parla per tal de poder comunicar-se de manera empàtica amb altres persones. Això es pot fer a través de la lectura de textos en veu alta, de fer debats a classe, de fer discursos i presentacions, i de la realització d'activitats interactives en grup.

Per comunicar-se efectivament, és important ser coherent i concís, amb un llenguatge clar i precís. Això implica destinar-hi el temps necessari per a expressar les idees amb claredat, explicar les coses de manera ordenada i amb els detalls oportuns per tal de no deixar les coses a l'atzar. Es pot utilitzar vocabulari específic, però no sempre és necessari: el que importa és que es comprengui el missatge. En el cas d'una comunicació oral, és important fer ús de les pauses adequades, de manera que el missatge es pugui assimilar i processar correctament. És important tenir en compte el nivell d'enteniment de l'audiència i parlar d'una manera que tothom ho pugui comprendre. També s’ha de procurar que el llenguatge sigui empàtic i sintètic, de manera que no s'acabi perdent el fil de la conversa.

La importància del llenguatge no verbal

El llenguatge no verbal és una part important de la comunicació oral. Els gestos, la postura, les expressions facials i els moviments dels ulls poden canviar el significat d'una conversa. Aquests elements no verbals transmeten informació essencial que normalment no es pot expressar amb paraules.

La comunicació no verbal ens ajuda a entendre millor el missatge que volem transmetre. Ens permet expressar emocions que d'altra manera serien difícils de fer notar, com l'entusiasme, l'alegria o la ràbia. Aquests elements també poden ajudar a reforçar les nostres opinions i arguments.

A més, ajuda a millorar la comunicació amb el públic. D’una banda, si els parlants la utilitzen adequadament, poden transmetre missatges més efectius i persuasius. D’una altra banda, les persones també se senten més còmodes comunicant-se amb altres que utilitzen la comunicació no verbal de manera adequada.

5 consells per a un bon ús del llenguatge no verbal

Sense ànim d’abordar tots el aspectes d’aquest tipus de comunicació, destaquem alguns punts que podríem tenir en compte quan, a més a més de posar el focus en allò que diem, també el posem en la manera com ho diem i quines eines utilitzem.

1. Utilitzeu el vostre cos per expressar els vostres sentiments. Els gestos dels ulls, la postura i els moviments de les mans són importants per a transmetre el nostre missatge. És millor evitar posicions tancades o defensives, com ara creuar els braços, per tal de transmetre una actitud amigable.

2. Feu servir un to de veu adequat. Un to de veu moderat, no gaire fort, transmet empatia i respecte.

3. Feu ús del contacte visual. El contacte visual és una forma poderosa d'expressar els nostres sentiments i transmetre el missatge d’una manera més nítida o intensa.

4. Respireu profundament. Una respiració profunda pot ajudar a calmar els nervis i ajudar a comunicar-se de forma clara.

5. Mantingueu una bona distància. És millor no situar-se massa a prop de la vostra interlocució per no fer-la sentir incòmoda.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/la-competencia-de-la-comunicacio-oral-una-habilitat-imprescindible/

Transformar les organitzacions necessita un bon lideratge

 Ressenya de "Liderar en una cultura de cambio", de Michael Fullan

Per Jordi Viladrosa i Clua

Michael Fullan és professor emèrit de la Universitat de Toronto i codirector de la iniciativa global “Noves Pedagogies per a l’Aprenentatge Profund”. És un dels principals impulsors del canvi del sistema educatiu canadenc i té un prestigi reconegut arreu del món com a expert assessor de polítics i líders locals per a fer possible l’objectiu moral d’un aprenentatge del qual ningú no en sigui exclòs. És autor de nombroses publicacions i llibres traduïts a múltiples idiomes.

La nostra és una societat complexa que ens porta a viure en un procés continu de canvi ràpid, impredictible i no lineal. S’associa canvi a progrés, a incertesa, a millora; tant si es donen aquestes característiques com si no, el que queda palès és que el canvi és inevitable, es dona a tot arreu i, de vegades, genera més tensió que altra cosa. També sabem que fins i tot el conflicte és el motor dels canvis. Aquí és on ens calen líders capaços d’entendre i d’interpretar les tendències emergents i apropiar-se’n per tal de fer possible que canviï allò que ha de canviar amb un objectiu de millora i de transformació.

Canviar la cultura d’una escola, d’una organització, d’una comunitat o de tota la societat és un repte ingent que genera emocions contraposades entre els qui promouen el canvi i els qui s’hi resisteixen. No tots els estils de lideratge són igualment efectius i, a més a més, els canvis consistents depenen més de l’actitud de cadascuna de les persones que l’ha de dur a terme, de l’exercici d’una pràctica reflexiva i d’un feedback oportuns, que no pas del disseny de múltiples plans estratègics.

Som davant la necessitat de lideratges més sofisticats, que comporten el dilema d’actuar de pressa o de no fer-ho mentre l’entorn canvia radicalment.

Objectius de “Liderar en una cultura de canvi”

Michael Fullan en presenta dos:

1.     Conduir les organitzacions a un punt en què la seva capacitat de canviar s’ocupi de “l’adaptació externa i la integració interna” i fer-ho selectivament; és a dir, amb un propòsit moral.

2.     Fer que les organitzacions desafiïn l’statu quo de manera proactiva. Per a aconseguir-ho, caldrà crear líders capaços d'interpretar eficaçment la partitura no escrita dels canvis complexos.

Com són els bons líders

Fullan afirma que un bon líder no és fàcil de crear ni abunden els bons exemples o models. També és de l’opinió que la confiança que inspiren alguns líders té poc a veure amb la competència que se suposa que tenen. És per això que

fan falta líders que combinin humilitat i coratge per a resoldre problemes importants.

Aquest llibre és una guia per a ser un bon líder del canvi i de la transformació de les organitzacions. El seu autor defineix les principals competències del canvi amb la intenció que ajudin els líders a:

·       Aplicar mètodes provats de gestió del canvi.

·       Desenvolupar estratègies efectives per al lideratge del canvi.

·       Millorar el desempenyorament del lideratge del canvi.

·       Comprendre els conceptes de canvi en les organitzacions i en el món real.

·       Aprendre que els processos de canvi poden estar basats en la moral i els valors.

Michael Fullan argumenta que el lideratge del canvi ha de comptar amb cinc capacitats nuclears a cadascuna de les quals dedica un capítol del seu llibre:

·       Tenir un propòsit moral, que és el fonament.

·       Comprendre el canvi, que comporta tenir una nova visió.

·       Centrar-se en la construcció de relacions efectives.

·       Crear i compartir coneixement, tenint en compte que la tecnologia i la innovació formen part de l’"aprenentatge profund".

·       Líders que siguin creadors de coherència i generadors de compromís.

El conreu d’aquestes competències genera líders que transmeten esperança, optimisme i una actitud de no donar-se per vençuts a l’hora d’assolir els objectius que valoren. Segons Fullan,

“Els lideratges efectius fan que la gent se senti capaç d’enfrontar-se als problemes més difícils”.

 Aquests cinc aspectes formen part de tres eixos: entusiasme, energia i esperança. El resultat de tot plegat és, a criteri de Fullan, que “passin més coses positives que negatives”.

Com actuen els líders del canvi

Fullan avisa que cal tocar de peus a terra a l’hora d’entendre la dinàmica del canvi, perquè “el propòsit moral sense una comprensió del canvi conduirà al martiri moral quan la passió s’estavelli contra les roques de la realitat”. Al capítol 3 aporta nou idees clau de com actua un líder expert en canvis:

1.     Tenir raó al final de la reunió.

2.     Les relacions són el primer.

3.     Reconèixer la caiguda de la implementació.

4.     Accelerar a mesura que avances.

5.     Parar compte amb els plans ambiciosos.

6.     Comportaments abans que creences.

7.     La comunicació durant la implementació és primordial.

8.     L’excitació prèvia a la implementació és fràgil.

9.     Converteix-te en aprenent-líder.

No cal dir que els líders tenen el repte de superar l’statu quo en què es troba la seva organització, si és el cas, i ajudar les persones implicades a desenvolupar un model de canvi que, segons Fullan i en l’àmbit escolar, passa per l’assoliment de sis competències globals: caràcter, ciutadania, col·laboració, comunicació, creativitat i pensament crític; un model d’aprenentatge que consta de quatre parts: associacions, pràctiques pedagògiques, l’entorn d’aprenentatge, i la digitalització; i amb el suport de dos elements més: les condicions organitzatives i dels sistemes.

Fullan, quan parla de “fer coherència” aposta per un lideratge per al canvi que sigui contextualitzador, perquè “no és l’alineament estratègic (un concepte racional) el que compta, sinó la coherència (un fenomen subjectiu i emocional)”. Concretament, “els líders efectius permeten la coherència diària”. Les cinc capacitats que Fullan concreta per al desenvolupament del lideratge d’una cultura de canvi són necessàriament compatibles amb l’exercici de la coherència en un context de complexitat que generi un compromís basat en un propòsit moral.

“Generar un compromís intern per sobre de l’extern és la marca d’un lideratge efectiu”

Obtenir resultats positius en aquesta línia, en el cas de les escoles, voldria dir que “els estudiants estiguin més compromesos i millorin el seu rendiment, el professorat incrementi la seva capacitat, les famílies i membres de la comunitat educativa s’impliquen més, que hi hagi una satisfacció general i un orgull més gran de tothom en el sistema”. Com a contrapartida, la reducció dels aspectes negatius comportaria "menys esforços de canvis malmesos, menys desmoralització dels treballadors, menys exemples de reformes poc sistemàtiques i descoordinades; i molts menys esforços i recursos malbaratats".

Promoure nous líders

Per a liderar cultures de canvi en sistemes d’una complexitat creixent, fan falta “bons” líders i sovint no es fan prou bé els corresponents processos del seu reclutament i formació, afirma Fullan.

Ens trobem davant la necessitat de comptar amb lideratges transformatius, menys lineals, però que es mantinguin enfocats en les cinc dimensions que hem esmentat més amunt per a liderar en una cultura de canvi.

El missatge transversal d’aquest llibre és que "les organitzacions es transformen quan poden establir mecanismes d’aprenentatge en la vida quotidiana de l’organització. [...] El punt clau és desenvolupar i fomentar millors cultures de lideratge”. Així doncs, un líder és més efectiu per a la societat en què vivim quan produeix lideratge en altres i els mou a col·laborar entre ells.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/transformar-les-organitzacions-necessita-un-bon-lideratge/