Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2007

Els innocents

Avui es commemora l’infanticidi del rei Herodes que va fer degollar centenars de nens innocents de Betlem en la seva dèria d’eliminar el Messies nascut feia poc. A Espanya, el drama de l’avortament no és, però, cap innocentada. Aquestes últimes setmanes la justícia ha començat a actuar: tres clíniques del grup Morin-Ginemedex de Barcelona han tancat portes “per falta de personal mèdic” ja que 12 persones estan sent encausades. A Madrid, la Conselleria de Salut també ha començat a obrir expedients a diverses clíniques avortistes.

La “broma” del dia és que l'associació ACAI, patronal-lobby que agrupa a les empreses del sector (31 clíniques) ha convocat una vaga del 7 al 13 de gener. Es veu que se senten "acorralats" pels mitjans de comunicació, les fotos de nens avortats als set i vuit mesos de gestació, les càmeres ocultes en reportatges de televisió, les inspeccions... Hi haurà, doncs, innocents que potser tindran una segona oportunitat. I sort que s’acosten eleccions! Ni…

Enhorabona, Joan Busqueta

Tot el meu suport a la decisió del director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Joan Busqueta, per la seva decisió d’evitar que part de les fotografies de l’artista Carles Santos fossin exposades a la Sala Gòtica de la institució.

Vaig llegir diumenge un article del Dr. Busqueta en un mitjà de comunicació local lleidatà en el qual explica el seu parer sobre l’afer que “els de sempre” han volgut titllar de censura i em satisfà veure com assumeix la responsabilitat que comporta l’exercici del seu càrrec, malgrat les crítiques que ha hagut d’entomar.

L’obra d’aquest autor fereix sensibilitats perquè la barreja d’icones cristianes i de temàtica sexual sempre és polèmica i els catòlics també mereixem respecte i tenim dret a exigir-lo. Trobo lògic, doncs que no sigui exposat aquest muntatge en un espai com l’IEI. Això és compatible amb el fet de respectar els drets de creació de l’artista, sobre el qual em reservo avui l’opinió perquè demà és Nadal i per a molts és una Festa important, malgrat…

L’educació d’aquest país: un maldecap crònic

Ens trobem davant d’una alarma real. No és un simulacre. L’ensenyament -ara agrada anomenar-lo ‘educació’- ja no progressa adequadament. Administració, pares, professorat, experts... es miren recelosos els uns als altres. La inestabilitat crònica del sistema, alguns errors de disseny curricular i la falta de consens ens ha passat factura. I no ens està sortint precisament barata. Ens hem carregat el país i costarà anys i panys recuperar-nos d’aquest esvoranc en la pretesa societat del coneixement.

He llegit amb calma l’informe “L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007” de la Fundació Jaume Bofill i veig que els titulars que la premsa li ha dedicat, algun d’ells alarmant, sintetitzen fil per randa el contingut objectiu i plural que ens brinda el document. Dels diversos indicadors estadístics que analitzen els autors voldria destacar l’increment de l’abandonament escolar prematur que, vist des d’una altra òptica, suposa una incorporació al mercat de treball de persones no qualificades…

Què passa amb el sexe?

Fa uns dies vaig llegir una nota de premsa de la Generalitat en la qual l’objectiu central era la presentació dels opuscles A mi també em passa… I a tu? i Fes-te'l teu! en el marc de la Jornada Afectivitat, sexualitat i joves!

A mi també em passa… I a tu? , està adreçat a joves d'entre 10 i 11 anys amb l'objectiu de facilitar elements per treballar el coneixement i la cura del propi cos, els sentiments i les emocions de la sexualitat, així com promocionar hàbits i conductes saludables. Fes-te'l teu!, adreçat a joves d'entre 12 i 16 anys, té l'objectiu de fomentar hàbits i conductes saludables entorn de la sexualitat així com també informar i sensibilitzar de la importància de la prevenció de les infeccions de transmissió sexual (ITS) entre elles el VIH/sida.“

L’administració catalana vol “emfatitzar la importància d'implantar el tractament de l'aspecte afectivosexual en edats precoces”. La preocupació no és pas de caire educatiu sinó que als responsabl…

Batxillerat a la carta

El Consell de Ministres acaba d’aprovar un batxillerat més flexible i els alumnes que suspenguin fins a 4 matèries de primer a partir del curs 2009-2010 podran optar entre repetir el curs o matricular-se només de les pendents afegint-t’hi algunes matèries de segon, amb certes condicions. Òbviament, el títol de batxiller s’obtindrà un cop s’hagin superat totes les assignatures en un màxim de 4 anys.
Si es fa bé, pot donar un resultat satisfactori malgrat la complexitat que suposarà la seva organització. Si es fa malament, acabarem donant la raó als seus detractors, que hi veuen una rebaixa del necessari grau d’exigència, i el valor de l’esforç quedarà un cop més devaluat. Actualment, de tota manera, ja tenim alumnes al sistema educatiu que fan el batxillerat en tres anys acadèmics i els va prou bé. Però no es pot oblidar que el percentatge de repetidors de primer curs és actualment del 23,5 % segons dades del MEC, i això és un missatge clar de la falta de rigor i de qualitat del nostre …

Terraferma ha fet 40 anys

L’any 1984 vaig començar a treballar en l’escola Terraferma que es troba a 7 km de Lleida, en el municipi d’Alpicat. Era i és una escola que gaudeix d’unes instal·lacions àmplies i d’unes zones d’esbarjo generoses, massa i tot. Les zones enjardinades, més que un luxe, són un pulmó per a la salut i per a l’ànim: estudiar i treballar en un entorn agradable, lluny de sorolls i de trànsit és una gran sort.
La singularitat d’aquest centre educatiu rau en el fet que el 1967 un grup de pares va tenir la iniciativa i el coratge d’impulsar un model educatiu d’acord amb les seves conviccions. Havia nascut quelcom més que un projecte. Terraferma és 40 anys després d’aquella efemèride un col·legi concertat de Lleida on es pot cursar des de primer de primària fins a les portes de la Universitat i és un dels onze col·legis que Institució Familiar d'Educació té a Catalunya.

Hi ha un altre aspecte que el fa singular: el seu caràcter propi concreta que la seva opció organitzativa és el model d’educ…

Moviments a CDC

Artur Mas ha mogut fitxa en l’organització directiva del seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya, confiant a Felip Puig la coordinació de diverses àrees. El canvi en comporta, de moment, un altre: Oriol Pujol serà el nou portaveu si així ho aprova el grup parlamentari de CiU. A més a més, el secretari general de CDC ha explicat la declaració de principis de la “Casa Gran del Catalanisme” al Consell Nacional de CDC, reunit avui a Bellaterra. Molt bé.



En les seves primeres declaracions Felip Puig ha dit que “Duran i Pelegrí no coneixien els detalls” dels canvis; cosa normal si no fos perquè CDC també forma part de la federació CiU. Si hagués passat a l’inrevés, ja els hauríem sentit! Però això té una importància menor. El que més m’ha preocupat és llegir a e-notícies els titulars següents: “Aplaudiments contra Duran al consell nacional de CDC” i la declaració del conseller nacional Lluís Rovira que “qualsevol moment és bo per a la ruptura amb Unió”. El portaveu de la plataforma…

L'Estatut i el Tribunal

Llegeixo en un diari digital: “El ple que ha de votar el recurs del PP contra l’Estatut podria tenir finalment una majoria conservadora”. O sigui que l’Estatut català vigent pot patir una nova retallada i quedar en un simple vademècum per a la gestió de Catalunya. No m’ha acabat d’agradar mai això d’haver d’assolir l’equilibri de forces dins el TC perquè la qüestió no hauria de ser quin sector hi té més pes sinó que dirimeixin justament allò que els arriba.
Tampoc no m’agrada que triguin tant a pronunciar-se. Si és constitucional, que ho diguin i a passar full d’aquest episodi; en canvi, si no ho és... doncs no podrem passar full i tindrem batussa sociopolítica per dies. Però que ens ho diguin també. I no per una qüestió de filies i de fòbies de les essències constitucionals sinó perquè s’ajusti o no a l’ordenament jurídic vigent. Cosa, d’altra banda, que se suposa que ja es va fer abans d’elevar el text al Parlament i al Congrés dels Diputats.

Potser té raó Maragall que ens hem posat…

Populisme ZP

S’acosten eleccions. No toquen fins al març però tornem a trobar-nos en plena campanya electoral si és que mai hem deixat d’estar-hi. Serà dur, això. Molt dur d’aguantar, vull dir. Mig any de promeses, xecs-regal, subvencions, ajuts i un empatx d’electoralisme governamental. El que em preocupa és que surten els o les ministres de torn i fan l’anunci de la darrera ocurrència com si es dignessin fer-nos un favor i els diners fossin seus. No som nosaltres els que aportem recursos a l’estat amb els impostos?

El populisme del president ZP genera més desigualtat de la que pretén corregir. Amb la seva política bonista diu que fa polítiques socials i destina els diners públics a col·lectius determinats però amb data de caducitat. Deu pensar que aleshores ja hauran votat i qui dia passa any empeny. Una actitud clarament clientelar, que deixa fora molta gent que també té les seves necessitats.

Com a exemple tenim l’actitud de la ministra Chacón. Llença una proclama, amb l’aval d’en ZP, matisada p…

L'home del temps

Aquesta setmana la predicció meteorològica d’un dels “homes del temps” ha sofert una desviació considerable i ha contribuït a alimentar l’imaginari popular que “no ho endevinen mai”. En un país on portem mesos que gairebé res no rutlla com caldria, tot es perdona menys una errada en l’explicació del temps de l’endemà. Em fan gràcia alguns programes de ràdio que et donen l’oportunitat de preguntar a un meteoròleg quin temps farà en un poblet concret el dia de la boda d’un amic o familiar a vint dies vista. Com voleu que ho endevinin?

Comencem per acceptar que predir el temps a Catalunya no és precisament fàcil a causa de la peculiar orografia i altres múltiples factors que hi influeixen. Però el que a mi m’agrada destacar és la manera que tenen tots ells d’explicar-se i la capacitat de trobar expressions singulars per fer-se entendre: bancs de boirina, plugim esmicolat, marejol amb àrees de maror... Tot un model pedagògic, vaja!

Rodríguez Picó, Tomàs Molina, Francesc Mauri... han esdevin…

Mestres

El periodista Lluís Foix dedica un escrit d’homenatge als mestres en el seu blog del dia 6 (La Vanguàrdia digital). El titula “Reivindicación del maestro”. Com que no és gaire fàcil trobar avaladors de la feina de mestre, he cregut oportú donar-li les gràcies des d’aquí i animar-vos a llegir l’article. Al país veí, és el mateix president de la República qui s’ha adreçat al professorat per carta i ha posat fil a l’agulla per mirar de millorar les mancances del sistema.

Tornar a la feina

Any rere any, en aquests primers dies de setembre és costum general queixar-se del fet d’haver de reprendre el ritme de vida habitual, bé sigui perquè molta gent torna a la feina o bé perquè les escoles i universitats són a punt d’estrenar un nou curs. Donats com som a etiquetar-ho tot, al conjunt de factors físics i mentals que intervenen en la tornada al treball ordinari se’ls anomena síndrome post vacacional. Ben mirat, a la millor es tracta d’un mite i no cal donar-hi gaires tombs.


Si som dels que des de fa uns dies notem manca de son, nerviosisme, angoixa, o mal humor potser el que hauríem de fer és repensar la nostra manera d’ocupar el temps d’oci i la nostra actitud davant el camp professional del qual formem part. El setembre, des d’aquest punt de vista és una bona ocasió per treure la pols d’aquells bons propòsits que vàrem fer per cap d’any. Altres, en canvi, estan desitjant recuperar la seva rutina, ja que la seva temporada de vacances és molt llarga o perquè simplement ja t…

Sarkozy, un governant decidit

El president del país veí es guanya el sou de governant prenent decisions sobre temes que afecten i molt la sensibilitat ciutadana. Ara li ha tocat el torn a dues temàtiques complexes: les irresoltes conseqüències de la immigració i la reincidència en un cas de pederàstia per part de Francis Evrard al cap d’un mes d’haver sortit de la presó i que va poder cometre el seu delicte gràcies a la recepta de viagra que li va ser prescrita per un metge del centre en què estava internat.

Sarkozy ha reunit els ministres del seu equip competents en la matèria i els ha fet saber la seva decisió d’endurir les penes als delinqüents reincidents. La proposta del president de la república francesa (hospitals específics, castració química) té un cost elevat i n’hi ha que hi veuen simple populisme. Sigui com sigui, el nostre sistema que es basa en la reinserció, ha fracassat i cal buscar noves vies de solució dels problemes malgrat que alguns ho critiquin per criticar o perquè la mesura la pren un home “…

Catalunya, caos en plenes vacances

No tinc costum de preocupar-me en excés per aquelles coses sobre les quals no hi tinc res a fer o hi tinc competències limitades. Tampoc no sóc pessimista. Però si dia rere dia els mitjans de comunicació ens proporcionen notícies com les que anoto tot seguit, el que em ve al cap és que a Catalunya hem tancat per vacances i vivim enmig d’un caos considerable. Tots els titulars són del dia 4 d’agost.


TN Catalunya // Barcelona
Col·lapse circulatori
Millora la situació a la xarxa viària després de registrar retencions de fins a 70 quilòmetres al tram sud de l'AP-7


TN Catalunya // Tarragona
Evacuen nou persones d'un pis de Tarragona perquè s'ha esfondrat el terra

AVUI.cat Barcelona
Atrapats per Renfe
El caos viscut ahir va afectar 24.000 viatgers i més de 90 trens. 400 passatgers passen 2 hores tancats dins un tren.

AVUI.cat Badalona
Un camió amb líquid inflamable queda encastat en un pont a Badalona
Aparatós accident d'un camió carregat d'ampolles d'òxid d'etilè i d'ò…

Ciutadania i educació

L’any 2005 fou considerat Any Europeu de la ciutadania a través de l’educació. Amb aquesta iniciativa, el Consell d'Europa desitjava posar en relleu que l'educació juga un paper crucial en el desenvolupament de la ciutadania i a favor de la participació en la societat democràtica. L'objectiu de l'"Any" era animar els Estats membres a la posada en pràctica de polítiques d'Educació per a la Ciutadania Democràtica (ECD) i Educació per als Drets Humans (EDH). I fou a partir d’aquesta proclama que en diversos països europeus el currículum dels seus respectius sistemes educatius va comptar amb espais que fessin possible l’objectiu. A Espanya no havíem de ser diferents, en teoria.

Ja s’hi referia el conegut informe Delors ( 1996), quan destacava quatre pilars com a bases de l’educació: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure junts. Federico Mayor Zaragoza, referint-se a aquest quart aspecte afirma: «Aprendre a viure junts és la cl…

Tutegem-nos?

El tracte de tu compta amb un ús generalitzat en gairebé tot tipus de relació. Sembla que hi hagi més confiança entre les parts i estaria totalment fora de lloc, per exemple, tractar de vostè el propi marit o la muller (o la parella). Des de fa uns anys, a les escoles i instituts el tuteig és una pràctica habitual entre professors i alumnes però dubto que comporti necessàriament més confiança o més proximitat. Jo sóc partidari del “vostè” en situacions en què els rols d’uns i altres estan suficientment definits i acotats per raons professionals o similars. Una relació que evoluciona positivament en el tracte personal porta tard o d’hora a tutejar-se d’una forma natural, sempre després que les circumstàncies hagin obert la porta a aquesta manifestació de proximitat personal. És un aspecte merament formal, ja ho sé, però jo prefereixo poder dosificar les confiances i que ningú no hi vegi cap vestigi de conservadurisme.

Així doncs, sóc dels que prefereixen conservar l’ús del vostè amb les…

Adults infantilitzats

Vaig néixer en una dècada –la dels 60- en què van ensenyar-nos que els drets han d’anar aparellats amb els deures i que l’esforç personal és imprescindible per assolir fites diverses a la vida. Ara és ben diferent. Hem d’admetre que la majoria dels nostres fills actuals pateixen de sobreprotecció. No em refereixo, òbviament, al tipus de protecció a què fa referència, per exemple, l’article 32 de la Convenció sobre els Drets dels Infants, de les Nacions unides, que es va adoptar el 1989: “L'infant té dret a ser protegit contra l'explotació econòmica i contra tota feina que posi en perill la seva salut, la seva educació o el seu desenvolupament integral”. Només faltaria! Amb tot, no és que vegi gaire clar l’article 1 de l’esmentada Convenció: ”Un infant és l'ésser humà fins als divuit anys, llevat que la legislació nacional acordi la majoria abans d'aquesta edat.” Déu meu, 18 anys!! No em direu que no és sobreprotecció legal, això!

Portar l’estimació d’una filla o d’un fi…

Unió + Convergència

Alguns companys de Convergència Democràtica de Catalunya insisteixen cada cop que poden a qüestionar el lideratge de Josep A. Duran i Lleida i, de passada, menystenen Unió Democràtica de Catalunya com a soci de la federació de Convergència i Unió. Penso que no cal repassar la història per adonar-nos que la marca electoral CiU ha donat un molt bon rendiment tant com a primera força política del Parlament català (al govern i a l’oposició) com per la seva tasca com a grup parlamentari que ha esdevingut clau en moltes ocasions a les Corts espanyoles, facilitant la governabilitat de l’Estat recolzant partits de diferent color polític.
Com a conseller nacional d’Unió, he viscut en directe sessions en què s’ha debatut a fons la necessitat o no de l’existència d’aquesta força política formada pels dos partits. En un moment donat es va optar per elevar a federació el que fins aleshores havia estat una coalició (electoral i de govern). I aquest ha estat l’instrument que hem defensat sempre malg…

Irrespirable

Fa un temps, un comentarista del meu blog deixava anar un comentari negatiu sobre el meu poble afirmant que feia “pudor de porcs” (sic). Doncs mira, si l’hagués escrit ahir o avui tindria tota la raó del món. Amb la calor que ja fa, la gent solem obrir les finestres per intentar que entri a les cases una alenada d’aire fresc però aquesta acció porta aparellada un problema: aquest aire fa pudor de purins.

Quan jo era petit, ningú no es queixava d’aquestes incomoditats: eren altres temps. Avui dia, però, sembla que el problema de les dejeccions ramaderes hauria d’estar superat i que es podria evitar les molèsties que causen a la ciutadania. Tal com podem llegir al web de l'Agència de Residus de Catalunya, “per a una correcta gestió, els ramaders i agricultors han de disposar i aplicar plans de gestió de les dejeccions ramaderes i dels fertilitzants nitrogenats respectivament, així com llibres de gestió”. Si estem pensant en el seu emmagatzematge, el mateix web dóna els criteris a te…

Pactes imprescindibles

Avui tinc ganes d’escriure un post en clau estrictament local. Prendré com a base de la meva reflexió en veu alta els resultats electorals del passat diumenge al meu poble: Rosselló (Segrià - Lleida). El cas és força interessant. Unió (CiU) fa dotze anys que governa al municipi amb el mateix alcalde i amb majoria absoluta durant les dues darreres legislatures. Nou regidors formaven el Consistori: 6 de CiU, 2 del PSC i 1 d’ERC. Aquest poblet del Segrià, a només 9 km de Lleida, ha fet –com tants d’altres- un canvi espectacular; això es nota especialment en l’increment del padró d’habitants: uns 2700 aproximadament hores d’ara. Aquesta dada, simple per ella mateixa, té moltes causes i diverses conseqüències: una d’elles –pel cas que ens ocupa- és que ara hi haurà 11 regidors a l’Ajuntament.




La composició del Consistori farà el proper dia 16 de juny un canvi espectacular i curiosament significatiu; observem la fitxa:

ELECTORS: 1852
PARTICIPACIÓ: 1205 65,06 % (71,46 % l’any 2003)
ABSTENCIÓ…

Estudiar i saber decidir

Els nois i noies que ara fan quart de secundària i que pensen seguir estudiant es troben amb la incertesa d’haver de triar una modalitat de batxillerat i un itinerari curricular que condicionarà, en part, el seu futur perquè tots sabem que optar per una cosa sol anar aparellat a renunciar a d’altres possibilitats.

L’alumnat de segon de batxillerat que vol fer carrera es troba en una situació similar malgrat que el ventall d’opcions sol ser més reduït en funció de la via cursada. Un noi o una noia que hagi fet el batxillerat científic, posem per cas, no tindrà preferència per cursar una carrera que no vagi associada a aquest itinerari: veterinària, per exemple.

No cal angoixar-se però arriba un moment que cal fer una elecció, malgrat que tot sol ser reversible. I aquí és on rau el problema. A les persones, moltes vegades, ens costa prendre decisions. El temor a equivocar-nos pesa com una llosa i cal trobar el punt mig entre la demora i la precipitació. Deixar-se ajudar pels pares, germ…

Mossos a la picota

Portem ja algunes setmanes que el cos dels Mossos d’Esquadra és notícia en alguns mitjans de comunicació. I no precisament per avalar-ne les seves qualitats, que també les té, òbviament. La difusió d'un vídeo amb unes imatges que hauria estat millor no fer públiques en què uns agents estovaven un detingut, la mort d'un ciutadà amb problemes mentals pel tir d'un policia, el presumpte furt de 70 euros de la cartera d’un altre detingut a la Comissaria de Ciutat Vella, entre d’altres, són situacions que posen en entredit la imatge de la nostra policia.

Un problema de formació

El director de l’Acadèmia de Mollet afirma que els futurs agents reben durant la seva formació teòrica i pràctica més de 300 hores en diferents matèries en què aprenen com han de tractar un detingut. L'inspector Josep Lluís Rosell, cap de l'àrea d'instructors de l'Escola, recorda que donen importància a l’aprenentatge per part dels alumnes de “tècniques d'autocontrol per no deixar-se por…

Beques XXXIII promoció

PARLAMENT FINAL ACTE ACADÈMIC IMPOSICIÓ DE BEQUES
ALUMNES XXXIII PROMOCIÓ

Benvolgudes mares i pares dels alumnes d’aquesta promoció poc nombrosa en quantitat, però gran en qualitat. Estimats companys de l’equip educador de segon de batxillerat i professors del claustre de Terraferma. Apreciat padrí de la XXXIII promoció. Alumnes que avui protagonitzeu aquest acte acadèmic senzill i emotiu alhora.

Permeteu-me que comenci el meu parlament, com a director en funcions, amb un agraïment sincer. Agrair-vos als pares el fet que hàgiu optat per un projecte educatiu com el d’aquesta escola. No cal que us recordi que sou els principals responsables de l’educació dels vostres fills, però havíeu de fer-ho d’acord amb algun model i n’heu triat un de singular com el que oferim a Terraferma. Agraïment també al professorat, per la seva tasca no sempre prou reconeguda socialment però coherent amb el que els pares heu volgut a través del caràcter propi d’aquest col·legi. Gràcies per la unitat que existeix…

Alumnes amb/sense nivell (i II)

Segons un informe de la Fundació Conocimiento y Desarrollo, tenir estudis universitaris triplica la possibilitat de trobar feina i comporta guanyar més diners. Però resulta que, amb dades de l’any 2005, poc més del 20 % de la població havia cursat estudis superiors i no arribaven al 50 % els que havien acabat la secundària. L’esmentat informe té com a objectiu fer notar que les empreses, l’economia i la societat necessiten la col·laboració de les universitats per fer front als seus reptes. L’estudi també destaca "el baix contingut pràctic i l'absència de competències que van més enllà dels continguts tècnics de la professió, com ara la capacitat de lideratge, la creativitat, la capacitat de gestió, expressió escrita i oral, i el domini de l'anglès". No tot ha de ser continguts teòrics, doncs.

Per donar-hi resposta, l’Espai Europeu d’Educació Superior esdevé una bona oportunitat per renovar la manera com la universitat capacita els seus estudiants, la qual cosa obliga…

Alumnes amb/sense nivell (I)

Diu Josep Maria Terricabras que “avui els estudis no serveixen per tenir nivell, sinó per tenir base”. El dilema és el de sempre: tenen o no tenen prou nivell els estudiants de secundària que surten de les nostres aules?Molts professors universitaris sostenen que la resposta és negativa. Bona part de la societat té aquesta mateixa percepció. Els empresaris també afirmen que els preocupa la millora formativa de la població estudiantil perquè afecta les seves empreses ja que necessiten persones no solament preparades sinó emprenedores. I si consultem el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació 2006 (MEC), trobem que la joventut LOGSE d’entre 20 i 24 anys té menys nivell educatiu que la població entre 25 i 30. Sembla que bona part dels factors que hi podrien influir s'han mantingut estables, com és el cas de la inversió educativa.

Un dels problemes rau en la definició del terme “nivell”. A què ens referim quan parlem del “nivell educatiu”. Qui té aquest enyorat nivell? Els resultats…

Sant Jordi, a tocar

Deixant a banda els obvis motius personals, el dia 23 d’abril, festa de Sant Jordi sempre m’ha resultat atractiu. Aquesta barreja de llegenda, tradició, símbol cultural i de l’amor representat per un llibre i una rosa, respectivament, fan que sigui el dia laborable més festiu a Catalunya.

L’origen no és el més important; el que compta és l’arrelament de la tradició d’obsequiar la persona estimada amb una rosa i que aquesta correspongui amb un llibre. No tinc res en contra, lògicament, que tothom compri els llibres que vulgui, amb roses o sense. Ni el Sant del dia ni els llibreters hi tindran res a dir! A més a més, penso que és bo de recordar que la UNESCO va proclamar aquest dia “Dia mundial del llibre i dels drets d’autor”. Una ocasió, una excusa, per passejar pels carrers dels nostres pobles i ciutats i mirar i remenar les múltiples llibreries transformades en paradetes a peu de carrer. És gairebé impossible que no hi trobem un llibre a la nostra mida.

És, doncs, una jornada que perm…

Telemadrid no estima la nostra llengua

El reportatge emès dilluns de Pasqua per la televisió pública de la capital del Regne Ciudadanos de segunda fa un flac favor a l’aposta per la convivència entre els ciutadans del que hauria de ser Espanya: un estat pluricultural, plurilingüístic i plurinacional. En comptes de sumar, el que pretenen alguns és restar i enrarir més encara el poc civisme imperant amb la finalitat de guanyar alguns vots per la seva causa.
L’argument de fons que defensa aquest producte televisiu és que les persones castellanoparlants estan discriminades a Catalunya. El treball sembla objectiu i versemblant però manipula la realitat i presenta un panorama desolador per a la llengua castellana. En cap moment ningú no aporta la informació que no existeix cap estudi seriós que avali la tesi plantejada.
A mi el que em preocupa és que hi hagi gent de bona fe que s’ho acabi empassant i que doni per suposat que l’única opció possible a Catalunya és el bilingüisme unidireccional; és a dir, els catalanoparlants hem de …

El Sr. Saura i la felicitat

Aquest matí, tot fent una lectura digital dels diaris, obro el portal de Vilaweb i em deixo sorprendre pel següent titular: “Saura reunirà experts mundials per decidir com calcular la felicitat dels catalans”. Estareu d’acord amb mi que és d’agrair que els nostres governants es preocupin del nostre estat de l’ànim cada dos per tres. De fet, el mateix conseller és reincident en la matèria: va fer-ho l’any 2005 amb un cost per a l’erari públic de 17.400 euros, que és més del que guanya qualsevol mileurista en un any. Es tractava d’un estudi de poc més de 20 pàgines de la Dr. Christiane Schwieren: “El mesurament d’indicadors subjectius en estadístiques socials”. Però es veu que amb un dossier tan migrat no n’hi va haver prou i ara és imprescindible que la famosa pregunta de l’Eurobaròmetre del passat febrer, “Are you happy?”, vingui avalada per un grup d’especialistes per tal de tenir la versió catalana del concepte.
Suposo que la dèria del conseller es deu a la necessitat de dotar de co…

Bocamolls a Esquerra

Si l’objectiu era que es parlés d’ells, ho han aconseguit. ERC és un partit que forma part del govern català però que no és encara un “partit de govern”. Potser sí que, de mica en mica, se’n sortirà ja que d’oportunitats no li’n falten pas però, de moment, la seva especialitat és l’estirabot. A falta de “maragallades” tenim els ous kinder d’Esquerra.
Xavier Vendrell, vicesecretari general del partit republicà, va deixar anar una oferta com si el govern de Catalunya fos un hipermercat i Joan Ridao, portaveu del grup parlamentari d'Esquerra al Parlament de Catalunya, la retirava 24 hores després dient que l’eventual comprador l’havia rebutjat. No serà, més aviat, que el pretès producte, no portava el codi de barres pertinent?
Aquest tipus de tàctiques són, al meu entendre, força irresponsables, malmeten la confiança en els dirigents polítics i converteixen la governabilitat en un espectacle de fireta, amb romesco inclòs.

Estudiar més i millor

Hi ha alumnes que aconsegueixen bons resultats acadèmics amb un pla de treball personal que no és res de l’altre món, vull dir, que és assequible a la majoria dels estudiants, i altres que no se’n surten de cap manera. Faig referència al tema perquè som a les portes del trimestre més temut pels estudiants (i, de vegades, pels pares): el període abril-juny.
Aquest post, dedicat als meus alumnes preuniversitaris, no pretén altra cosa que recordar-los un cop més allò que ja saben de sobres i que han sentit tantes vegades, però que no sempre duen a la pràctica. Es tracta d’uns quants consells pràctics (deu) que els poden ser d’utilitat en aquest darrer tram del curs. A internet mateix trobaràs webs de tècniques d'estudi: fes-hi un cop d'ull.
Primer: Dorm bé i regularment, fes exercici físic i segueix una dieta alimentària suficient i racional. No facis com aquell que se’n va anar a estudiar després d’un dinar amb caragols a la llauna i llonganissa a la brasa!
Segon: Aclareix-te! Què…

El sindicat USTEC-STES, a la seva bola!

El període de preinscripció d’alumnes als centres educatius per al proper curs escolar és ben a prop i es fa notar, com cada any. Fa pocs dies, la Conselleria d’Educació del Govern català feia una valoració de l’aplicació del Pacte Nacional signat fa justament un any per representants acreditats de tots els sectors menys el sindicat que m’anima a fer aquest escrit.

Llegeixo el comunicat de premsa d’aquesta força sindical i em trobo amb el paràgraf esperat: “Volem denunciar la connivència d’aquesta conselleria d’educació amb els interessos de les patronals religioses, tal com es demostra, entre d’altres, amb la decisió de concertar sis centres d’elit que fins ara havien quedat sense concert per no “satisfer les necessitats educatives de la zona”. Val a dir que alguna d’aquestes escoles, que pertany a l’Opus Dei, és nomes per a nenes, el que atempta directament contra els drets democràtics de no discriminació per raons de sexe.” Ja hi som; sempre la mateixa cançó. Enguany tampoc ens sorp…